Mocoa - Fin Del Mundo

No todos pueden decir que han ido hasta el fin del Mundo y han vuelto. Nosotros, sí. Y os lo podemos contar. Hay lugares que impresionan por su belleza, y este es uno de ellos. La larga caminata por terreno resbaladizo ha tenido su recompensa enseguida, al adentrarnos en el sombrío terreno selvático, de vegetación frondosa, con estridentes ruidos de algún tipo de cigarra, acompañado de vez en cuando por el canto de algún ave.

Y ha sido apoteósico llegar al río Mocoa, con sus limpias aguas y sus continuos saltos. Nos hemos dado además el gustazo de bañarnos en varias de sus pozas, acompañados por un tiempo espléndido.  Hasta llegar a la catarata del fin del Mundo propiamente dicha. 75 metros de caída vistos desde arriba. Casi nada.

En resumen, una experiencia inmejorable y que no olvidaremos fácilmente. Y es que si el mundo va a acabar así, puede acabar un ratito cada día...

*****************

No tothom pot dir que ha anat a la fi del món i ha tornat. Nosaltres si. I us ho podem explicar. Hi ha llocs que imressionen per la seva bellesa, i aquest n'és un. La llarga caminada por sòl relliscós ha tingut la seva recompensa aviat, en entrar a l'ombriívol terreny selvàtic, de vegetació frondosa, musicat pel estridents sorolls d'algún tipus de cigala, acompanyat de tant en tant pel cant d'algun ocell (que, això si, no es va deixar veure de prop).

I ha estat apoteòsic arribar al riu Mocoa, amb les seves aigües netes i salts cada quatre passes. A més, ens hem permès el luxe de banyar-nos en diverses basses i pouals, aplaudits per un sol. I és clar, hem arribat a la fi del món pròpiament dita. 75 metres de caiguda vistos des de dalt. Quasi res.

En resum, una experiència inmillorable i que no oblidarems fàcilment. I és que si el món s'ha d'acabar així, ja es pot acabar una estoneta cada día...

*****************

Nur die wenigsten waren je am Ende der Welt (Fin del Mundo) und kamen zurück. Wir haben es geschafft und werden berichten. Die Schönheit dieses Ortes ist beeindrückend. Der lange Anstieg auf rutschigem, matschigem Boden hatte seine Belohnung bei Eintritt in den dichten Wald und vor allem bei Ankunft an den Fluss Mocoa. Klares Wasser, mehrere kleine Wasserfälle entlang des Stroms, nur wenige Meter voneinander entfernt. Wir sind sogar an mehreren Orten ins Wasser gesprungen! Und dann kamen wir ans eigentliche Ende der Welt: ein 75 meter hoher Wasserfall.

Also eine unverbesserliche Erfahrung, die wir nicht leicht vergessen werden. Wenn das Ende der Welt so aussieht, dann kan die Welt von uns aus jeden Tag für ein paar Stündchen enden...

*****************

Edonork ezin du esan Munduaren amaierara joan eta handik itzuli denik. Guk ordea, bai! Eta hemen kontatuko dizuegu leku zoragarri hau nolakoa den. Aldapa luze eta irristakorreko bideak laister izan du bere saria, oihaneko landaredi trinkoaren itzalpean sartu orduko, txitxar modukoren baten doinu ozen eta txorien txioez gozatu ahal izan baitugu.

Mocoa hibaira iristea harrigarria izan da, ur gardenak saltoz jositako bidea egiten du, tartean putzutxo batzuk sortzen dituelarik. Horietako batzuetan oihaneko bero hezetik freskatzeko aukera izan dugu gainera eta eguraldi ederraz gozatu! Azkenik Munduaren amaierako urjauzira iritsi gara. 75 metroko jauziaren goiko aldera iritsi, eta bertan etzanda jauzi ikeragarriaz gozatu dugu. Ederra benetan!

Laburbilduz, bizipen ezinhobea, ez duguna hain erraz ahaztuko. Eta mundua horrela amaituko bada, ba... egunero piskatxo bat amaitu dadila!!!

Ecuador - Colombia

No, no és un partit de la Copa Libertadores. És que hem tornat a canviar de país. Sortida d'Otavalo al migdia. Parada a la frontera. Espera de 15 minuts, perquè la solitària frontera de La Balsa no tenia internet, i van haver de contactar amb la Central de Migracions a Quito per veure que tot estigués en regla. Taxi compartit a Ipiales i bus a Pasto. Més maco, Pasto... Hi vam fer nit i vam sortir corrents l'endemà al matí, no hase falta disir nada más.

De Pasto a Mocoa van ser 5 hores en una minivan, 3 de les quals per pista de terra. Més parada quan li va venir la gana al conductor. Però aquest camí si que va ser maco, envoltats de Selva alta. Vegeu la foto del mapa d'un tram (cortesia de google maps, però ells no ho saben) per fer-vos una idea de perquè calen 4 hores per a fer uns 80 km... 

*****************

No, no es un partido de la Copa Libertadores. Es que hemos vuelto a cambiar de país. Salida de Otavalo a mediodía. Parada en la frontera. Espera de 15 minutos, porque la solitaria frontera de La Balsa, por donde entramos a Ecuador, no tenía internet, y aqui tuvieron que contactar con la Central de Migraciones en Quito para comprobar que todo estuviese en regla. Taxi compartido a Ipiales y bus a Pasto. Más bonito, Pasto... Hicimos noche y salimos corriendo a la mañana siguiente, no hay nada más que añadir.

De Pasto a Mocoa fueron 5 horas en una minivan, 3 de las cuales por pista de tierra. Más parada de rigor a almorzar cuando le entró el hambre al conductor. Pero este camino sí fue bonito, envueltos de selva alta. Véase la foto del mapa de un tramo (cortesía de google maps, aunque ellos no lo saben) para haceros una idea de porqué se necesitan 4 horas para hacer unos 80 km... 

*****************

Neues Landwechsel. Weiter gen Norden. Von Otavalo über die Grenze, nach Pasto. Bedingte Übernachtung in Pasto (die Stadt hat nichts anzubieten) und am Tag darauf weiter nach Mocoa. Aus dem Bild (Quelle: Google Maps, obwohl sie es nicht wissen...) könnt ihr euch eine Vorstellung machen, warum 80 km über 4 Stunden benötigen... Doch durch die schönen Urwaldlandschaften verging die Fahrt in der Tat schnell!

*****************

Ez da ez Libertadore kopako partidua. Lurraldea aldatu dugulako da izena! Otavalotik eguerdian irten eta mugara. Jordi eta Ana gutxi erabilitako muga batetatik sartu zirenez, eta internetera konektatu gabeko ofizina denez hangoa, zain egon behar izan genuen datuak telefonoz baieztatu bitartean. Handik Ipialesera taxi bat elkarbanatu genuen eta gero Pastora autobusa. Zein ederra Pasto, gaua pasa eta ospa egin genuen goizean goizo!

Pastotik Mocoara 5 ordu behar izan genituen minivan batean, haietariko 3 harrizko galtzadatik! Eta gidariak nahi izan zuen lekuan bazkaltzeko geldiunetxoa. Bide hau ederra izan zen benetan, goiko oihanez inguratuta. Ikusi bide bihurriaren mapa (google maps en eskutik!) 80 kilometro egiteko 4 ordu behar izatearen arrazoia ulertzeko...

Brooomm!!

16.04.2016 18:58. Jordi, estás moviendo la cama? Supongo que si, apoyado con las rodillas... Uo! No!! Es un terremoto!! Vamos, fuera!! 

One estaba en rellenando una botella de agua y se sintió mareada. Ana, tumbada en la cama, pensó primero también que se estaba mareando, luego que quizás Jordi, de pie al pie de la cama, estaba moviéndola. Hasta que nos dimos cuenta de que era un terremoto. Salimos corriendo a la calle. El suelo seguía moviéndose como si estuviéramos en un puente colgante. Los postes de la luz se tambaleaban, la corriente iba y venía. La dueña del hotel abrazaba a su hija mientras rezaba (Oh, señor, protégenos...). Los rezos confirmaban que aquello no era un terremoto cualquiera. Tras larguíssssssimos 50 y tantos segundos (según versión oficial, aunque al reconstruir los hechos nos salen más bien dos minutos...), el suelo dejó de temblar bajo nuestros pies. Intentamos tranquilizarnos: bueno, menudo susto, pero menos mal que no ha sido nada!!

Nada... hasta que empezaron a salir las primeras noticias en el periódico, mientras nos preparábamos una ensalada medio a oscuras, pues la potencia de luz no alcanzaba para encender los fluorescentes de la cocina del hostal:

20:30 Terremoto de magnitud 6,5. No hay víctimas.

21:30 Terremoto de magnitud 7,4. Caído un "paso a desnivel" en Guayaquil. Posiblemente heridos atrapados en un vehículo. Activada alerta por Tsunami.

22:00 Vicepresidente Glass confirma primera victima mortal en Guayaquil. 

0:00 Vicepresidente confirma 28 víctimas mortales. El número podría aumentar. Retirada alerta por Tsunami.

Costaba dormirse por el temor a posibles réplicas de magnitud semejante, quizá mayor. Dejamos los zapatos en posición, cartera con identificación y linternas preparadas por si había que salir corriendo. Al final despertamos el 17.04 por la mañana. Se hablaba de 41 muertos en los periódicos. El resto lo habéis visto en las noticias. A fecha de hoy, más de 480 muertos en un terremoto de magnitud 7,8, el mayor en Ecuador desde 1979 y uno de los peores vividos en Sudamérica en los últimos 20 años.

Se hace difícil imaginar que a unos pocos cientos de kilómetros de donde estábamos se derrumbaron casas, gente quedó atrapada, y se están viviendo horas y días de angustia y desolación, de pánico por más de 400 réplicas, algunas de considerable magnitud. A pocos cientos de kilómetros. Aquí mismo. Qué sensación de pequeñez te invade al pensarlo!! Y con otro plan de viaje, podríamos haber estado ahí!

Gracias a todos los que habéis preguntado cómo nos va. Nosotros estamos bien. Acordaos de vez en cuando de aquéllos a los que no les va tan bien, que han perdido la vida, o lo que es peor, han perdido a algunos o a muchos allegados. Que han perdido sus casas, sus pertenencias, y no tienen adónde ir. Y pensad qué suerte tenemos (todos!!) de poder comentar esto...

****************************

2016.04.16 18:58. Jordi, ohea mugitzen ari zara? Baietz pentsatzen dut, belaunekin... Oh... Ez!!! Lurrikara da!! Goazen kanpora!

Onek, ur botila betetzen ari zela, zorabioa nabaritu zuen. Anak ere, ohean etzanda zegoelarik, zorabiatzen ari zela pentsatu zuen hasieran, gero agian Jordik mugitzen zuela, ohearen ertzean zutik zegoela. Lurrikara zela konturatu bezain pronto kalera irten ginen arrapaladan. Zorua ezker-eskuin mugitzen zen, zintzilikatutako zubi batean bageunde bezela. Argi makilak alderik alde, korrontea joan etorrian, eta ostatuko jabea alabari besarkatuta "Arren, Jauna, babes gaitzazu" errezatzen zuen bitartean. Errezuek edonolako lurrikara ez zela baieztatu ziguten. Berrogehitamapiku segundu luuuuuze ostean (bertsio ofizialaren arabera, gertakariak biltzean guri bi minutuko luzera ateratzen zaigu) lurra azkenean gelditu zen. Lasaitzen saiatu ginen: A zer ezustekoa, baina behintzat ez da ezer larria izan!!!

Ezer larria... Egunkarian berriak argitaratzen hasi ziren arte. Ostatuko sukaldeko ilunpean (argindarra gutxituta zegoen eta ez zuen fluoreszentea pizteko lain indar) entsaladatxoa prestatzen genuen bitartean:

20:30 6,5 eko lurrikara. Zauriturik ez.

21:30 7,4 eko lurrikara. Guayaquilen zubi bat erorita, azpian harrapatutako autoan ziurrenik zaurituak. Alerta egoera tsunamiagatik.

22:00 Glass presidenteak Guayaquileko lehengo hildakoaren berri eman du.

0:00 28 hildakoren berri ziurtatzen du presidenteak. Tsunamiagatik alerta egoera amaituta.

Lokartzea zaila egin zitzaigun erreplikaren bat balego ere. Zapatak, nortasun agiria eta linternak listo utzi genituen korrika atera behar bagenuen ere. Azkenean 17 goizean esnatu ginen. Egunkariek 41 hildakoren berri ematen zuten dagoeneko. Ondorengoa berrietan jakingo zenuten. Gaurkoz 480 hildako 7,8 graduko lurrikaran, Ekuadorren 1979tik bizitako haundiena eta hegoameriketan azken 20 urteetan bizitako gogorrena.

Zaila da imaginatzea gu geunden lekutik ehunka km eskasetara etxebizitzak erori zirela, jendea arrapatuta geratu zela, atsekabe eta beldur uneak egunetan luzatu direla, 400dik gora erreplika izanda, hainbat nahiko handiak. Gure alboan, ehundaka kilometro eskasetara. Halakoetan txiki txiki sentitzen zara Ama lurraren eskuetan! Eta gure plana piskat aldatu izan bagenu, gu ere han izan gintezkeela pentsatzeak...

Eskerrik asko gutaz galdera egin dezutenoi. Gu ondo gaude, baina gogoan izan hain ondo ez daudenak, familiako edo eta lagunak galdu dituztenak. Etxea eta jabetza guztiak galdu dituztenak, nora joan ez daukatenak. Eta ze pozik behar dugun (denok) hontaz hitz egin ahal izateaz...

****************************

16.04.2016 18:58. Jordi, estàs movent el llit? Suposo que si, amb els genolls... Uo! No!! És un terratrèmol!! Vinga, fora!

L'One estava omplint una ampolla d'aigua i es va sentir marejada. L'Ana, estirada al llit, primer també va pensar que s'estava marejant, després que potser el Jordi, dret al peu del llit, estava movent-lo. Fins que ens vam adonar que no, que era un terratrèmol. Vam sortir corrent cap al carrer. El terre se seguia movent com si fóssim en un pont penjat. Anava i venia en grans oscil·lacions. Els pals de la llum ballaven, la corrent anava i venia. La mestressa de l'hotel abraçava sa filla de 7 anys mentre resava i es preguntava on devien ser els seus fills, que havien sortit amb els amics (Oh, señor, protégenos...). Les oracions confirmaven que aquell no era un terratrèmol qualsevol. Després d'uns llarguíssssssims 50 segons i escaig (segons la versió oficial, tot i que en reconstruir els fets, més aviat ens surten dos minuts...), el terre va deixar de tremolar sota els nostres peus. Vam intentar tranquilitzar-nos: uf, quin ensurt, sort que no ha estat res!!

Res... fins que van començar a sortir les primeres notícies al diari, mentre ens preparàvem una amanida mig a les fosques, ja que la potència elèctrica era insuficient per a encendre els fluorescents de la cuina de l'hostal:

20:30 Terratrèmol de magnitud 6,5. No hi ha víctimes.

21:30 Terratrèmol de magnitud 7,4. Caigut un "pas a desnivell" a Guayaquil. Possiblement ferits atrapats en un vehicle. Activada alerta per Tsunami.

22:00 Vicepresident Glass confirma primera victima mortal a Guayaquil. 

0:00 Vicepresident confirma 28 víctimes mortals. El nombre de víctimes podria augmentar. Retirada alerta per Tsunami.

Costava adormir-se pel temor a possibles rèpliques de magnitud semblant, qui sap si més fortes. Vam deixar les sabates en posició, cartera amb identificació i llanternes preparades por si calia sortir corrent. Al final ens vam despertar l'endemà al mati, sencers. Es parlava de 41 morts als diaris. La resta la sabeu de les notícies. A data d'avui, més de 480 morts en un terratrèmol de magnitud 7,8, el més fort a Equador des de 1979 i un dels pitjors viscuts a Sudamèrica els últims 20 anys.

Es fa difícil imaginar que a uns pocs centenars de quilòmetres d'on érem es van esfondrar cases, gent va quedar atrapada i s'estan vivint hores i dies d'angoixa i desolació, de pànic per més de 400 rèpliques, algunes de magnitud considerable. A pocs centenars de quilòmetres. Aqui mateix. Quina sensació més extranya t'envaeix en pensar-ho. I amb un altre plan de viatge, podríem haver estat allà!

Gràcies a tots els que heu preguntat com ens va. Nosaltres estem bé. Penseu de tant en tant en tots aquells a qui no els va tant bé, que han perdut la vida, o encara pitjor, han perdut algunes o moltes persones estimades. Que han perdut les seves cases, les seves fotos, les seves pertinences. Que no tenen on anar, i a sobre estan essent víctimes d'assalts... I penseu quina sort en tenim (tots!!) de poder estar comentant-ho...

****************************

16.04.2016 18:58. Jordi, bist du es, der das Bett bewegt? - Vielleicht, mit dem Beim... Ach nein! Es ist ein Erdbeben!! Los! Raus hier!

One füllte gerade eine Flasche Wasser und fühlte sich schwindelig. So auch Ana, auf dem Bett liegend; dann dachte sie, es wäre vielleicht Jordi, der am Füße des Bettes stehend, dieses vieleicht schubste. Dann erst merkten wir, dass sich der Boden bewegte. Wie rennten auf die Straße. Der Boden schwingte immer noch wie die Bretter einer Hängebrücke. Hin, her, hin, her. Die Strommasten sahen aus wie die eines Segelbootes. Der Strom ging und kam mehrmals. Die Eigentümerin des Hostels umarmte bettend ihre siebenjährige Tochter (Oh Gott beschütze uns...) während sie sich fragte wo ihre ältere Söhne blieben... Die Gebete waren eine Bestätigung: es handelte sich um kein gewöhnliches Erdbeben. Nach seeeehr langen 50 Sekunden hörten die Schwingungen endlich auf. Wir versuchten, und zu beruhigen: zum Glück ist nichts passiert... 

Nichts... bis die Nachrichten langsam online waren: 

20:30 Erdbeben der Stärke 6,5. Keine Opfer.

21:30 Erdbeben der Stärke 7,4. Straßenübergang in Guayaquil gestürtzt. Möglicherweise verletzte im darunter erwischten Auto. Tsunami-Vorwarnung aktiviert. 

22:00 Vize-präsident Glass bestätigt erste Opfer in Guayaquil. 

0:00 Vizepräsident bestätigt 28 Todesopfer. Die Zähl wird sich wahrscheinlich erhöhen. Tsunami-Vorwarnung deaktiviert.

Es fiel einem schwer, einzuschlafen. Und zwar durch die Angst vor neuen Beben. Wir liessen alles Bereit, falls wir fliehen mussten: Schuhe in Position, Pässe, Taschenlampen. Doch wir wachten am morgen auf. Heil und gesund. Die Rede war bereits von 41 Opfer. Den Rest kennt ihr durch die Medien. Bis dato über 550 Todesopfer bei einem Erdbeben ser Stärke 7,8. dem stärksten in Equador seit 1979. 

Es ist nicht leicht, sich vorzustellen, dass auf nur wenige hundert kilometer Entfernung Häuser gestürtzt sind, viele Personen stecken noch in den Trümmern. 

Wir danken allen, die an uns gedacht haben. Uns geht es gut. Denkt bitte auch ab und zu an diejenigen, denen es nicht so gut geht. An dijenigen, die ihr Leben verloren haben. Oder noch schlimmer, jemanden den sie lieben. An diejenigen, die Ihre Häuser, Ihre Bilder, alles was sie hatten verloren haben. An diejenigen, die nirgendwohin können, da es ihren Platz nicht mehr gibt. Und denkt vor allem daran, wie glücklich wir (alle!!) sind, jeden Tag hier sein zu dürfen.

Otavalo

Famosa pel seu enorme mercat d'artesanies del dissabte, Otavao ofereix molt més al seu voltant. Entre d'altres la llaguna de Cuicocha, al cràter del volcà homònim a 3000 msnm, al peu del Cotacachi.
A banda, la cascada de Peguche, i El Lechero, un turó amb un arbre que no sé quina història deu tenir, però que no fa llet. Aquests dos els vam combinar en un passeget de 15 km amb sortida i arribada a la ciutat d'Otavalo. Ah! I a Otavalo de tant en tant hi ha algun que altre terratrèmol...

**************

Zapatutako artisautza azokagatik ezaguna bada ere, Otavalok badu inguruan eskaintza ugari. Besteak beste, Cuicochako aintzira, izen bereko sumendiaren kraterrean kokatua, 3000 metroko altuerara, Cotacachi sumendiaren magalean. 

Bestetik Pegucheko urjauzia eta El Lechero muinoa, zuhaitz mitologikoa tontorrean duela, esnerik ematen ez duen arren, San Pablo lakura bista ederrak dituena... Guztira 15 kmko pasio politte lotu genuen, Otavalotik hasi eta buka. Ah, eta hiri honek noizean behin lurrikararen bat ere izaten du..

**************

Famosa por su enorme mercado de artesanías de los sábados, Otavalo ofrece mucho más a su alrededor. Entre otros, la laguna de Cuicocha, en el cráter del volcán homónimo a 3000 msnm, al pie del Cotacahi.

Aparte, la catarata de Peguche, y El Lechero, un cerrito con un árbol que no da leche, pero con vistas al lago de San Pablo que sí son un poco la leche... que combinamos en un bonito paseo de 15 kilómetros con salida y destino en la ciudad de Otavalo. Ah! Y Otavalo también tiene algun que otro terremoto de vez en cuando...

**************

Berühmt wegen des riesigen, am Samstag stattfindenden Handwerkmarkts, Otavalo bietet viel mehr um sich herum. Zum Beispiel die Laguna de Cuicocha, ein See im Krater des gleichnamigen Vulkans, auf 3000 HM m Füsse des Cotacachi. Und der Wasserfall Peguche, und den "El Lechero", ein Hügel mit einem schön gekrümten Baum. Die beiden Ziele kombinierten wir in einem schönen 15 km langen Spaziergang. Ach ja, und in Otavalo werden ab und zu auch Erdbeben erlebt...

0º0'0"

Mitad del Mundo ist Spanisch für "Die Mitte der Welt". Und zwar befindet es sich genau auf dem Equator. Eine Sonnenuhr bzw. ein Sonnenkalender wurde auf der Stelle erbaut. Mit dem Eintrittspreis werden Forschungsprojekte finanziert, die die Umgebung erkunden, auf der Suche nach Spuren von alten Zivilisationen die um den Equator lebten und sich davon bewusst waren. Eine Interessante Erklärung der Bedeutung der Equator-Linie, zur Funktionsweise diesen Sonnenkalenders und zu den Projekten dieser Organisation war im Preis inegriffen.

Ach ja, es gibt so zu sagen zwei Mitades del Mundo: die eine, die wir besuchten, und die "Kommerzielle", näher an Quito, die allerdings nicht auf dem Equator liegt, sondern nur sehr nahe und bloß eine Erfindung der Franzosen war, dessen Eintrittspreise heute die Tasche des Staats füllen...

**************

"Quitsa to" significa Meitat del món en un antic dialecte local. Es traca d'un relllotge-calendari solar situat just sobre la línia de l'Equador. Amb l'entrada es financia un projecte en el qual s'investiguen antigues civilitzacions de la zona i la seva consciència de la importancia de l'Equador. Un noi la mar d'amable ens va fer una explicació ben interessant sobre l'Equador, el funcionament del calendari solar, els projectes i les citades civilitzacions.

Per cert, hi ha dues "Mitades del mundo" (i no digueu "clar, la nord i la sud"): la que vam visitar i una altra de més comercial prop de Quito, que, curiosament, no està sobre l'Equador sinó només molt a prop, i que va ser algun invent dels francesos que avui en dia serveix per a enriquir les arques de l'estat. Si passeu per la zona, no us deixeu enredar. Passeu per Quitsato, als reals 0º0'0". Té certa dificultat arribar-hi perquè s'han d'agafar un parell de busos locals, però val ben bé la pena.

**************

"Quitsa to" significa Mitad del mundo en un antiguo dialecto local. Se trata de un reloj- calendario solar situado justo sobre la línea del Ecuador. Con la entrada se financia un proyecto en el cual se investigan antiguas civilizaciones de la zona y su conciencia de la importancia del Ecuador. Un chico la mar de amable nos hizo una explicación bien interesante sobre el Ecuador, el funcionamiento del calendario solar, los proyectos y las citadas civilizaciones.

Por cierto, hay dos "Mitades del mundo" (y no digáis "claro, la norte y la sur"): la que visitamos, y otra más comercial cerca de Quito, que, curiosamente, no está sobre el Ecuador sino solamente muy cerca, y que fue algún invento de los franceses, que hoy día sirve para enriquecer las arcas del estado. Si pasáis por la zona, no os dejéis engañar. Pasad por Quitsato, en los reales 0º0'0". Tiene cierta dificultad llegar hasta ahí, pues hay que tomar un par de buses locales, pero bien merece la pena.

**************

Quitsa to-k munduaren erdia esan nahi du bertako hizkuntzan. Ekuatoreko marra gainean kokatutako ordulari eta egutegia da berau. Sarreran ordaindutakoarekin ikerkuntza proiektu bat finantziatzen da, zeinak bertako zibilizazio eta haien ekuatoreari buruzko jakinduria aztertzen duten. Mutil oso jator batek argitu zizkigun ekuatore, eguzki ordulari, munduko maparen kokapena, aintzinako zibilizazio, etabarri buruzkoak modu benetan atseginean.

Bide batez, munduko bi erdi daudela argitu nahi ditugu (eta ez esan:"noski, iparra eta hegoa"): Cayambetik hegoaldera dagoena, guk bisitatu genuena; eta Quitotik gertuago dagoen komertziala, bitxikeria bada ere, ez dagoena zehazki ekuatorreko marran, handik gertu baizik. Antza ikertzaile frantses batzuei presa sartu eta ondo zehaztu gabeko lekuan kokatu zuten orain estatua aberasteko darabilten oroitarria. Bertatik bazabiltzate, ez utzi adarra jotzen, zoazte benetako 0°0,00''tan dagoen Quitsatora. Irisgarritasun aldetik bestea baino aldrebesagoa den arren, merezi du!

Quito

Onerekin bildu eta Quitoko alde zaharretik bueltaxka eman genuen, hiruotako inork ez baititugu hiri handiak atsegin, baina hori behintzat ikusi beharko! Alde zaharreko kaleetatik ibili eta “Argizari museoa” bisitatu genuen, non espainiar zapaltzaileengandiko independentziari buruzko lurralde honen historia kontatzen duten. Eta esan beharra dago, Quitoko alde zaharrak baduela bere xarma, 20km luzetako hiri batean baino herrixka batean zaudela dirudi

**************

Tras el encuentro con One, somos tres personas a las que no les mola turistear por ciudades grandes. Pero bueno, la visita de rigor que no falte. Nos paseamos por el casco histórico y entramos en el museo de cera, donde dan un repaso a la historia de la independencia del país de los invasores españoles. Bueno, todo hay que decirlo, "lo viejo" de Quito tiene encanto, parece más un pueblito que una ciudad de más de 20 km de largo.

**************

Després de trobar-nos amb la One, som tres persones a qui no els agrada massa fer el turista per ciutats grans. Però ja que hi som, com a mínim la visita de rigor s'ha de fer. Abans de tocar el dos cap al nord, ens vam passejar pel casc antic i vam entrar al museu de cera, on repassen la història de la independència dels invasors espanyols. I, tot sigui dit, el centre té més l'aspecte d'un poblet que el d'una ciutat de més de 20 km de llarg...

**************

Nach unserem Treffen mit One waren wir zu dritt. Und auch drei Personen, die kein Tourismus in Großstädten mögen. Aber trotzdem drehten wir eine Runde durch die Altstadt und den Wachsmuseum. Es war auf jeden Fall den Spaziergang wert, den die Altstadt sah eher aus wie ein Dorf als wie eine über 20 km lange Stadt...