1/3/16

Cochas Chico


Pueblo conocido por la talla de mates (como llaman a estas pequeñas calabazas). Sus artesanos tallan intrincadas figuras en calabacitas secas, y luego les dan color con ayuda de una brasa. Los tonos van desde el marrón clarito de la piel de la calabaza gasta el negro, según el rato que apliquen la brasa sobre ésta.
Suelen tallar imágenes folclóricas (bailes y fiestas), de escenas del día a día (como la siembra de la papa), pero también les dan forma de animal (como por ejemplo cuyes -conejillos de indias-, búhos, cerdos o patos).
En el parque temático del mate paseamos entre calabazas a tamaño real. Real de rey, porque son las únicas calabazas de 15 metros de alto que hemos visto hasta ahora.


********************

Dieses Dorf ist bekannt für die akkuraten Schnitzarbeiten an kleinen, trockenen Kürbissen (Mates genannt).
Die Künstler schnitzen an der gehärteten Haut der Mates traditionelle Motive (Volksfeste, Kartoffelernte, ...) aber auch Tierformen (wie Cuy, Uhu, Schwein oder Schwan).
Im "Parque Temático del Mate" kann man King-Size-Mates beobachten!!


********************

Aquest poblet és conegut pels artesans que es dediquen a la talla de "mates", petites carabasses seques.
A la pell endurida de la carabassa, hi tallen motius folclòrics (danses o festes), del dia a dia de la regió (com la sembra o recolllida de la "papa"), però també els disfressen d'animals (com el cuy -conillet d'indies- tan propi de la dieta andina, mussols, porcs, o moixons).
Al parc temàtic del mate s'hi troben mates a tamany reial. I dic reial i no real, perquè és la primera (i segurament última) vegada que hem vist carabasses de 15 metres...














Chupaca, Áhuac - Arwaturo


A una 45min de Huancayo, visitem les ruines arqueològiques d'Arwaturo (arwa= cremat, turo=os, o sigui que vol dir "os cremat"), uns antigues sitges de gra de l'època pre-incaica.
Més interessant que les ruines, que són això, ruines, el bonic és el paisatge, la llacuna que hi ha a la petita vall... Però sobretot poder admirar una mica el Perú rural, no corromput pel turisme extranger: animals al mig del carrer, dones rentant als reguerons de les cunetes, cases fetes de fang, tranquil·litat (3 hores sense sentir ni un piiiiiiii de taxis, sense que el sutge d'algun bus et posi moreno de cop...)

****************************


A unos 45min de Huancayo, visitamos las ruinas de Arwaturo (arwa= quemado, turo= hueso; o sea, hueso quemado), antiguos silos de grano de la época pre-incaica.
Sin embargo, más que las ruinas, que son eso, ruinas, lo interesante fueron los paisajes, la laguna en el pequeño valle, ... Pero aun más que eso fue poder disfrutar un poco del Perú rural, no corrompido por el turismo extranjero: animales en medio de la calle, niños correteando con ellos, mujeres lavando ropa en improvisadas mini-presas en las cunetas, casas de barro, tranquilidad (3 horas sin oir ni un solo piiiii de los taxis, sin que el hollín de algún bus te ponga moreno en un descuido...)


***************************

Etwa 45 Minuten von  Huancayo besuchen wir die Ruinen von Arwaturo (aus de Quechua arwa, verbrannt und turo, Knochen, verbrannter Knochen), alte Kornspeicher aus der prä-inca Zeit.

Allerdings, schöner als die Ruinen, die nichts anderes sind als Ruinen, sind die Landschaften, der Teich unten im kleinen Tal... Und vor allem das dörfliche Perú, unberührt vom fremden Tourismus: Tiere mitten auf der Straße, Kindern die mit denen spielen, Frauen, die am Straßenrand mit Hilfe improvisierzer Deiche die Wäsche waschen, und Ruhe!! - 3 Stunden ohne ein einzelnes "Piiiiii!!!!!" von irgendeinem Taxi, keine plötzliche Bräunung durch den Feinstaub der alten Busse....