17/5/16

Querétaro

En Querétaro estuvimos con Lidia y su família, y con Jatziri y Paco, gente conocida de Darmstadt, un reencuentro muy bonito! o que vimos, resumiendo, fue: Querétaro paseando con Lidia, San Miguel de Allende nosotros dos solos con el coche de Lidia, y los alrededores de Morelia y de Pátzcuaro con los padres de Lidia.

Querétaro es una ciudad "pequeña", según los mexicanos, con "sólo" 3 millones de habitantes. El centro es colonial, con sus correspondientes edificaciones, con muchas placitas y un acueducto largo largo.

San Miguel de Allende es un pequeño pueblo de artesanos con casas de colores rojizos y anaranjados, callecitas empedradas y mucho encanto. Llama la atención la iglesia, con un estilo diferente de lo que se encuentra por esta zona.

Pátzcuaro es un pueblo al lado del lago homónimo. Cerca están las ruinas de TzinTzunTzan, y en el lago visitamos, una de las cuatro islas, la de Janitzio, donde con más afluencia se celebra el día de muertos, decorando las tumbas y pasando la noche en el cementerio. El pueblo de Pátzcuaro tiene todas las fachadas pintadas iguales, lo que le da un aire especial.

Con Jatziri y Paco (y Lidia, que también se nos unió), después de conocer a su hijo y a la mama de Jatziri, salimos de cantinas, a cenar y tomar unas "chelas". Qué bueno rememorar esos momentos darmstadtianos!

Estuvimos encantados de compartir nuestros días con todos vosotros, muchísimas gracias Lidia, y sus hermanos y Fernando y sus padres Fernando y Yolanda, Jatziri y Paco por vuestra hospitalidad! Nos hemos sentido como en casa!!

***********************

A Querétaro vam estar amb la Lidia i la seva familia, i amb la Jatziri i el Paco, gent coneguda de Darmstadt, una retrobada genial! El que vam veure, resumint, va ser: Querétaro pasejant amb la Lidia, San Miguel de Allende nosaltres dos sols amb el cotxe de la Lidia i els voltants de Morelia i de Pátzcuaro amb els pares de la Lidia.

Querétaro és una ciutat "petita", segons els mexicans, amb "només" milions d'habitants. El centre és colonial, amb les corresponents edificacions, amb moltes placetes i un aqüeducte molt llarg.

San Miguel de Allende és un poblet d'artesans amb cases de colors vermellosis y taronges carrerons empedrats i molt d'encant. Crida l'atenció el campanar de l'església, amb un estil diferent del que es troba per aquesta zona.

Pátzcuaro és un poble al costat del llac homònim. A prop hi ha les ruines de TzinTzunTzan, i al llac vam visitar una de las quatre illes, la de Janitzio, on amb més afluencia se celebra el dia de morts, decorant les tombes i passant la nit al cementiri. El poble de Pátzcuaro té totes les façanes pintades iguals, la qual cosa li dóna un aire especial.

Amb la Jatziri i el Paco (i la Lidia, que també se'ns va unir), després de conèixer al seu fill i a la mare de la Jatziri, vam sortir de cantines (a sopar i prendere unes "chelas". Que gran rememorar momentos darmstadtians!

Vam estar encantats de compartir els nostres dies amb tots vosaltres. Moltíssimes gràcies a la Lidia, als seus germans Diana i Fernando i els seus pares Fernando i Yolanda; la Jatziri i el Paco per la vostra hospitalitat! Ens hem sentit com a casa!!

***********************

In Querétaro waren wir bei Lidia und ihrer Familie, sowie mit Jatziri und Paco, Leute die wir aus Darmstadt kennen, ein geiles Wiedersehen!! Was wir dort sahen war, zusammen gefasst: Querétaro Lidia, San Miguel de Allende und die Umgebung von Morelia und Pátzcuaro (letzteres in einem ganzen Tag mit Lidias Eltern)

Querétaro ist eine "kleine" Stadt (klein den Mexikanern nach, mit nur 3 Millionen Einwohner) Die Altstadt im kolonialischen Stil beherbergt die entsprechenden Gebäuden, viele hübschen Plätze und ein sehr langer Aquedukt.

San Miguel de Allende ist ein Dorf mit großer Handwerkertradition mit farbigen Häusern. Der Glockenturm sitcht ins Auge mit einem ganz anderen Stil als der Rest in der ganzen Umgebung.

Pátzcuaro ist ein Dorf an der Ufer des gleichnamigen Sees. IN der Nähe befinden sich die Ruinen TzinTzunTzan, und im See besuchten wir Janitzio, eine der vier Inseln, auf der der "día de muertos" (Tag der Toten) am größten gefeiert wird. Im Dorf Pátzcuaro sind die Gebäude homogen gefärbt, was dem ein besonderes Flair schenkt.

Mit Jatziri und Paco (und Lidia, die sich auch anschloß), nachdem wir ihren Sohn und Jatziris Mutter kennen lernten, gingen wir aus, in unterschiedlichen Kantinen essen und "Chelas" (mexikanisch für Bier) trinken. Es war cool, uns über alte Zeiten zu unterhalten!

Danke, dass ihr uns so warm unter genommen habt!!! Wir haben uns wie Zuhause gefühlt!! (Wenn nicht sogar besser!) Vielen vielen Dank Lidia, ihren geschwistern Diana und Fernando und ihren Eltern Fernando und Yolanda; und Jatziri und Paco!!

****************

San Miguel de Allende











Celaya: la família de Lidia celebrando el día de la madre



TzinTzunTzan









Isla / Insel Janitzio



Pátzcuaro





Morelia


Teotihuacan

Teotihuacán, als afores de Ciudad de México, significa "on es fan els déus", o "ciutat dels déus". És un complex de més de 4 km de longitud i alguns d'ample, del cual "només" es visita la Calzada de los muertos, de dos quilòmetres de llarg, i les construccions de voltant d'aquesta.

Les construccions més emblemàtiques són les piràmides de la Lluna, al final de la Calzada de los muertos, i la del Sol, a meitat de camí a mà dreta (tot i que segons investigacions recents, podria ser que no estigui dedicada al Sol, sinó al Déu de l'Aigua que no em pregunteu com es diu). Són piràmides més "xates", és a dir de base més ampla, que moltes altres construccions de l'època en altres complexos (la qual cosa facilita una mica pujar, que tot i així ja costa!).

Destaquen també restes de parets pintades, com la de la foto amb la representació d'un jaguar entre altres i un "camp" per al joc de "pelota" (sense foto, perquè no vam tenir forces de buscar-lo amb el sol de justícia que queia). A la ciutadella s'hi troba la piràmide del Quetzacoatl o serp emplomada, figures de "cares" d'aquests éssers mitològics acompanyats d'altres cares inspirades en panotxes de moresc (blat de moro per als camacos).

***********************

Teotihuacán, a las afueras de Ciudad de México, significa "donde se hacen los dioses", o "ciudad de los dioses". Es un complejo de más de 4 km de longitud y otros tantos de ancho, del cual "sólo" se visita la calzada de los muertos, de dos kilómetros de largo, y las construcciones a su alrededor.

Las construcciones más emblemáticas son las pirámides de la Luna, al final de la Calzada de los muertos, y la del Sol, a mitad de camino de ésta a mano derecha (aunque según investigaciones recientes, podría no estar dedicada al Sol, sino al Dios del Agua). Son pirámides más "Chatas", o sea de base más ancha, que muchas otras construcciones de la época en otros complejos (lo cual facilita un poco la subida, que aun así cuesta lo suyo!).

Destacan también restos de paredes pintadas, como la de la foto con la representación de un jaguar entre otras y una "cancha" de pelota (sin foto, porque no tuvimos fuerzas para encontrarla con el sol de justicia que caía). En la ciudadela se encuentra la pirámide del Quetzacoatl o serpiente emplumada,  figuras de "caras" de dichos seres mitológicos acompañados de otras caras inspiradas en panochas de maíz.

***************************

Teotihuacán, außerhalb México, bedeutet "wo die Götter erschöpft werden" oder "Stadt der Götter". Diese Ruinen sind mehr als 4 km lang und mehrer km Breit. Allerdings kann nur ein2 km langer Gebiet und die umliegenden Bauten besucht werden.

Les berühmtesten Bauten sind die Pyramiden des Mondes, am Ende der Calzada de los muertos (Straße de Toten) sowie die Pyramide der Sonne, auf halbem Wege. 

Auch bemerkenswert, die Reste von Gemälden an einigen Wänden, wie die Darstellung eines Jaguars das auf dem Bild weiter unten. In der Zitadelle befindet sich die Pyramide des Quetzacoatl (die gefederte Schlange), dieser Göttefigur gewidment, mit Darstellunden dieser begleitet von weiteren Gesichter, die an Maiskolben inspiriert sind

Pirámide de la Luna desde la Pirámide del Sol
Pyramide des Mondes von der Pyramide der Sonne aus

Paredes de la ciudadela / Mauer der Zitadelle

L'últim habitant de la ciutadella / Der letzte Bewohner der Zitadelle

La Piràmide de Quetzalcoatl

Pujanda / Anstieg / Subida Piràmide de Quetzalcoatl

Representaciones en la Pirámide de Quetzalcoatl
Darstellungen an der Pyramide Quetzacoatl

Pintura mural: Jaguar / Wandgemälde: Jaguar

Lidia y Jordi en la plataforma frontal de la P. de la Luna
Lidia und Jordi auf dem Vorbau der P. des Mondes

P. del Sol / P. der Sonne

Vista des de la P. del Sol / Blick aus der P. der Sonne

En la P. del Sol (P. de la Luna al fondo)
Auf der P. der Sonne (P. des Mondes im Hintergrund)

CDMX

Ciudad de México es como rebautizaron a México DF un tiempo atrás. No solemos ser de ciudades grandes, pero ésta nos gustó. Con un centro histórico bastante recogido y accesible, uno no tiene la sensación de tener a 20 millones de personas alrededor (hasta que uno empieza a salir de la ciudad y no acaba de...). Nos encontramos con Lidia (amiga de épocas darmstadtianas), que se vino desde Querétaro a pasar el fin de semana con nosotros.

Paseamos por el parque de la Alameda, y por el parque de Chapultepec (traducido, el monte del chapulín). Y compramos perfumes en una tienda más antigua que Matusalén donde te los preparan mezclando aromas puros según la receta que les dices.

Tuvimos la suerte de dar con un certamen de fotografía sobre naturaleza y conservación. Así que visitamos dos conferencias de sendos fotógrafos premiados en el mismo certamen en 2015 y que se ha llevado varios premios de índole mundial y trabajan para National Geographic. El primero, Francis Pérez, un español que hace fotografía submarina. El segundo, Steve Winter, un estadounidense que se dedica a fotografiar "gatitos grandes" (tigres, leopardos, jaguares, ...). Con su trabajo, ambos han conseguido movilizar a la sociedad y a gobiernos para que se inicien zonas protegidas e iniciativas de conservación de varias especies. Un trabajo muy interesante y una gran iniciativa estas jornadas de divulgación y concienciación.

Ah! Y otra de emociones! A las 2:30 de la mañana, en medio del quinto sueño, sirenas y una voz diciendo "Alarma Sísmica! Alarma Sísmica!". Total, vístete como puedas y corre a la calle a esperar que se pase el susto. Resultó un temblor de magnitud 6.0, pero no lo sentimos ni causó ningún daño. Que esto de las aventuras está muy bien, pero igual ya hemos tenido suficiente, eh...

***************

Mexiko Stadt ist wie Mexiko DF vor einiger Zeit umbenannt wurde. Normalerweise mögen wir keine Großstädte. Doch Mexiko hat uns gefallen. Die Innenstadt ist überschaubar, man hat nicht das Gefühl, um einem herum leben über 20 Millionen Menschen... (bis man beginnt, aus der Stadt heraus zu fahren, und merkt, diese hat irgendwie kein Ende...). Dort traffen wir Lidia, eine Freundin aus darmstädter Zeiten, die extra aus Querétaro kam, um das WE in der Hauptstadt mit uns zu verbringen.

Wir sahen ein paar Parks, kauften Parfüms in einem Geschäft aus Urzeiten, wo die unterschiedlichen Aromen nach Rezept gemischt wurden... Und wurden zufällig eingeladen, an Vorträgen renomierter Fotografen Teil zu nehmen. Es ging um Natufotogradie und Artenschutz. Sehr Interrssant, wie ihre Arbeit irgendwie die Menschen bewegt, gute Initiativen zu starten.

Ach, und wir wurden um 2:30 morgens vom seismischen Alarm geweckt und mussten raus zur Straße rennen. Es war ein 6.0- Beben, den wir allerdings nicht merkten und keine weiteren Folgen hatten. Doch langsam reicht es mit den Abenteuer und dem Adrenalin...

************************
Ciudad de México és com van rebatejar México DF fa un temps (polítics...). No solem ser de ciutats grans, però aquesta ens va agradar. Té un centre històric bastante assequible, no s'hi té la sensació de tenir 20 milions de persones al voltant (no fins que comences a sortir de la ciutat i mai acabes...). Ens vam trobar amb la Lidia (amiga d'èpoques darmstadtianes), que va venir des de Querétaro a passar el cap de setmana amb naltros.

Vam passejar pel parc de l'Alameda, i pel parc de Chapultepec (traduït, el turó del chapulín, de la llagosta). I vam comprar perfums en una botiga més antiga que Matussalem, on te'ls preparan combnant aromes purs segons la recepta que els dius. (D'acord, pirateria artesana, però fa gràcia).

Va tenit la sort de topar amb un certamen de fotografia sobre naturalesa y conservació. Així que vam assistir a dues conferències de dos fotògrafs premiats a l'edició de 2015 del certamen; tots dos també s'han emportat un quants premis a nivell mundial i treballen per a National Geographic. El primer, Francis Pérez, un canari que fa fotografia submarina. El segon, Steve Winter, un estat-unidenc que es dedica a fotografiar "gatets grans" (tigres, lleopards, jaguars, ...). Amb el seu treball, ambdós han aconseguit movilitzar a la societat i diferents governs per tal que s'inicïin zones protegides i iniciatives de conservació de diverses espècies. Una feina molt interessant i plena d'aventura. I una gran iniciativa aquestes jornades de divulgació.

Ah! I una altra d'emocions fortes! A les 2:30 de la matinada, entre el quart i el cinquè son, sirenes i una veu dient "Alarma Sísmica! Alarma Sísmica!". Total, vesteix-te com puguis i corre cap al carrer a esperar que passi l'ensurt. Va resultar un terratrèmol de magnitud 6.0, però no el vam sentir ni va causarcap dany. Que això de les aventures està molt bé, però potser ja en comencem a tenir prou, eh...