4/2/16

TITICACA!! (Peru)

En el lago Titicaca, cerca de Puno encontramos varias islas que bien merecen ser visitadas, cosa que hicimos en una excursión de dos días en barco. Decir de entrada que está extremadamente orientado al turista, con lo cual todo pierde algo de autenticidad. Pero si consigues filtrar esa parte, de algún modo se convierte en una experiencia interesante. Venga, vamos a ir por partes.

*****************************************

Al lac Titicaca, i a prop de Puno, es troben diverses illes dignes d'ésser visitades, cosa que vam fer en una excursió de dos dies. Cal dir d'entrada que està extremadament turistificat (no mireu el Pompeu, per si de cas), amb la qual cosa perd una mica l'autentisme (torneu a no mirar el Pompeu... ens deu estar afectant el quètxua...). Però si aconsegueixes filtrar aquesta part, alguna manera es converteix en una experiècia interessant. Però anem per parts, com deia en Jaume de les tripes...

*****************************************

Auf dem Titicaca-See, bei Puno, befinden sich mehrere Inseln, die man in einem 2-Tages-Ausflug besichtigen kann. Es ist zwar ziemlich turistisch ausgerichtet, doch wenn man es schafft, diese Seite auszufiltern, bleibt einem eine interessante Erfahrung. Aber lass uns es doch Schritt für Schritt durchgehen...

*****************************************

Islas de los Uros

Los Uros, desplazados años ha del terreno sólido, iniciaron su vida enmedio del Titicaca. Y nada menos que poniendo terreno bajo sus pies! Un poco a lo holandés, pero con otros medios. Se sirven de la Totora, que es como llaman a los juncos autóctonos, para "fabricar" sus islas, sus casas, sus barcas... y también para comer.

*****************************************

Els Uros, desplaçats anys enrere pels Incas, van adoptar el mètode holandès una mica a la seva manera per guanyar terreny al llac. Fent ús de la Totora, un jonc autòcton, es "fabriquen" les seves pròpies illes, les cases, i fins i tot en mengen!

*****************************************

Die Uros, die vor einiger Zeit von den Incas aus dem Festland vertrieben wurden, fingen an, sich die eigenen Inseln zu bauen. Etwa wie die Holländer, doch mit den hier vorhandenen Mitteln, nähmlich die Totora, die sie zum Bauen der Inseln und Häusern, sowie auch zum Essen verwenden...






Amantaní

Sin duda la mejor experiencia de la excursión. En esta isla tuvimos la oportunidad de ser acogidos por una família de allí. Nos hospedamos en su rústica casa, y también compartimos mesa con ellos. Ni que decir que el paisaje deja a uno boquiabierto, pero al final monte hay en todos lados. Así que nos quedamos con el tiempo junto a esta encantadora gente que, con muy limitados medios, saben vivir en consonancia con la Pachamama, aprovechar lo que les da, y sonreír a pesar de la escasa, casi inexistente lluvia a causa del Niño. No dejamos pasar el momento guiri de vestirnos con los trajes típicos e irnos un rato a bailar con ellos en una """"improvisada""" fiesta.

*****************************************

No hi ha dubte que va ser la millor experiència d'aquesta excursió. Els paisatges eren impressionants, costa creure's que tal massa d'aigua no és el mar, sinó un llac. Però de muntanyes n'hi ha arreu, així que ens quedem amb l'experiència de la família autòctona que ens va deixar compartir la seva rústica casa, i menjar casolà acompanyat d'interessants converses sobre el seu dia a dia. Poder veure com, amb recursos tant limitats, viuen en consonància amb la Pachamama, aprofiten allò que els dóna, i somriuen malgrat l'escassa, gairebé inexistent pluja, que està caient a causa del Niño, i que pot ser que els porti a haver d'estrènyer-se el cinturó una bona temporada... I... bé... no vam deixar escapar el moment guiri de posar-nos les vestimentes tradicionals i anar a ballar amb ells en una """improvisada""" festa.

*****************************************

In Amantani konnten wir wunderschöne Landschaften genießen. Doch Berge gibt es ja überall, und das erwähnenswerteste ist die Zeit, die wir im rustikalen Haus einer lokalen Familie verbringen konnten. Gemeinsam mit ihnen zu Tisch erfuhren wir viel über ihr Alltag, ihr Leben in Harmonie mit der Pachamama (Mutter Erde), und wie sie die dürre Zeit durch den El Niño mit einem Lächeln trotzen. Die Gelegenheit ließen wir uns nicht entgehen, und wir ließen uns mit traditionellen Trachten "verkleiden", um mit den lokalen bei einer """improvisierten"""" Feier zu tanzen.








Taquile

Se dice que esta isla cuenta con algunos de los mejores tejedores del Perú. Ellas tejen en telares tradicionales, ellos con ganchillos (en más o menos número según la prenda que confeccionen; por ejemplo, utilizan 5 a la vez para confeccionar un gorro). Gran momento sentarse a comer una trucha titicaqueña con vistas al que un rato antes era su hogar...

*****************************************

Es diu que aquesta illa compta amb alguns dels millors teixidors del Perú. Elles teixeixen en telers tradicionals, mentre que ells fan servir ganxets (en diferent nombre, segons quina peça estiguin confeccionant; per exemple, per a un gorro, en fan servir 5 alhora!). Gran moment, asseure's a menjar una truita titicaquenca (al menú hi havia truita o truita. De la de riu o de la d'ous, podies triar) amb vistes a la que fins uns instants abans havia estat casa seva.

*****************************************

Man sagt, auf Taquile findet man einige der besten Weber Perus. Die Frauen verwenden traditionelle Webstühle, während die Männer mit mehreren Crochets (bis zu 5 für eine Mütze) Ihre Teile herstellen. Ein großer Moment, eine fritierte titicacaner-Forelle zu genießen, und zwar mit Ausblick auf den See, den sie bis Minuten davor ihre Heimat nennen konnte (gemein, ja, aber was für ein Genuß!!)