11/2/16

Valle Sagrado de los Incas

Día y medio de excursiones junto con Laura, Amelia (España) y Lisa (Portugal) para ver distintos enclaves incas (aunque lo correcto sería decir quechuas, ya que los incas eran sólo los "jefazos").
El poblado de Písaq, del cual fueron expulsados los quechuas por el clero español hacia el valle, para facilitar su evangelización. En él se conservan viviendas, el cementerio, así como terrazas que servían para distintos cultivos, al conseguir distintos microclimas por las diferencias de altura.
La fortaleza de Ollantaytambo, dónde el general Ollantay se hizo fuerte al revelarse contra el Inca, al negarle éste la mano de su hija como recompensa por salir airoso de su última batalla.
La iglesia colonial de Chinchero y un taller de tejidos en este mismo lugar.
Moray, un hoyo utilizado como laboratorio agrícola con el sistema de terrazas.
Y las "salineras" de Maras, donde en más de 4000 terrazas se aprovecha el agua de un manatial salado y el clima extremadamente caluroso de ese rincón para producir sal muy apreciada durante la época seca.

*****************************************

Día i mig d'excursions per a visitar diferents enclaus inques (tot i que el correcte seria dir quètxues, ja que els incas només eren els caps).
El poblat de Písaq, del qual foren expulsats els quètxues pel clergat espanyol cap a la vall, per a facilitar la seva evangelització. Se'n conserven vivindes, el cementiri, així como terrasses que servien per als més variats conreus, en aconseguir microclimes diversos per les diferències d'altura.
La fortalesa d'Ollantaytambo, on el general Ollantay es feu fort després de revelar-se contra l'Inca, en negar-li aquest la mà de sa filla com a recompensa per vèncer en la seva última batalla.
L'església colonial de Chinchero i un taller de teixits allà mateix.
Moray, clot enorme que servia de laboratori agrícola amb el sistema de terrasses.
I les "salineras" de Maras, on en més de 4000 parades s'aprofita l'aigua d'una font salada i el clima extremadament càlid d'aquella raconada per a produir sal molt apreciada durant l'època seca.

*****************************************

Eineinhalb Tage um meherere Inca-Plätze zu besichtigen (das richtige Wort wäre allerdings nicht Inca, sondern Quechua, da die Incas nur die "Könige" waren).
Die alte Ortschaft Pisaq, wovon die Quechuas vom spanischen Klerus für eine einfache Evangelisierung ins Tal vertrieben wurden (wie Hans sagen würde: die kriegen wir doch katholisch!). Dort stehen noch mehrere Häuser, der Friedhof sowie ein Terrassen-System, mit dem sie unterschiedliche Pflanzen anbauten, ermöglicht von den unterschiedlichen Mikro-klimas aufgrund des Höhenunterschiedes.
Die Festung Ollantaytambo, wo der General Ollantay und seine Truppen sich niederließen, nachdem er sich gegen den Inca auflehnte, da ihm die Hand der Tochter des Incas als Belohnung für den letzten Sieg abgelehnt wurde.
Die Kolonial-Kirche in Chinchero sowie eine Textil-Werkstatt nebenan.
Moray, ein riesiger "Loch", der als Labor für die Forschung zur "Domestizierung" verschiedener Pflanzenarten diente.
Und die "salineras" in Maras, wo durch Verdünstung des Salzwassers der dortigen Quelle hochwertiger Salz gewonnen wird.













7/2/16

TITICACA!! (Bolivia)

Pasamos una noche en la Isla del Sol. Tuvimos suerte con un hostal con vistas a dos bahías. Fue un día y medio tranquilo, de caminatas por la isla. Como hito destacable, el laberinto que hay en el extremo norte, una construcción de piedra con innumerables habitaciones y pasadizos. Y los paisajes en general, claro... Y las ricas empanadas de queso, jamón y tomate por 5 bolivianos! (0,60€), que recomendamos a todo el que íbamos encontrando! :-D Una vez más, cuesta creer que el agua que te rodea no es el mar sino un lago, y más viendo las playas, y gente atrevida bañándose a pesar de que el agua esté entre 8 y 12 ºC!!
Es curioso ver como la vida sigue su curso a pesar de los turistas... o junto con ellos. Ovejas, vacas, cerdos y asnos ignoran tranquilos las cámaras y las miradas curiosas de los turistas...

*****************************************

Vam passar una nit a l'Illa del Sol. Vam tenir sort amb l'hostal, amb vistes a dues badies. Va ser un dia i mig relaxat, de caminades per l'illa. Destacable el laberint que hi ha a l'extrem nord de l'illa, una construcció de pedra amb innombrables passadissos i habitacions. Bé, i els paisatges en general, és clar. I les empanades delicioses de formatge, pernil i tomaca per 5 bolivianos! (uns 0,60€) que recomanàvem a tothom que ens anàvem trobant! :-D Un cop més, costa de creure que tal massa d'aigua és un llac i no el mar, sobretot veient platges i banyistes atrevits a qui no espanta que l'aigua estigui entre 8 i 12 ºC!!
És graciós veure com la vida segueix al marge, o potser juntament amb el turisme. Vaques, bens, rucs i porcs ignoren les càmeres i les mirades curioses dels turistes...

*****************************************

Wir haben eineinhalb Tage auf der Isla del Sol (die Insel der Sonne) verbracht. Glücklicherweise konnten wir einen Hostel mit Ausblick auf zwei Buchten finden. Das Highlight war das Labyrinth am nordischen Ende, ein Steinbau mit unzähligen Kammern. Und natürlich die schönen Landschaften. Und die leckeren Empanadas aus Käse, Schinken und Tomate für 5 Bolivianos (0,60€), die wir jedem empfohlen haben, die wir uns über`m Weg ging... Es ist hin und wieder erstaunlich, dass die riesige Wassemasse um und herum "nur" ein See ist, und nicht das Meer. Vor allem, wenn man Strände sieht, un tapfere Schwimmer, denen es anscheinend nichts ausmacht, dass die Wassertemperatur nur zwischen 8 und 12 Grad hat.
Es ist bemerkenswert, wie sich das Leben am Rande der Touristen entwickelt, oder vielleicht das Miteinander. Schaafe, Kühe, Esel und Hühner leben weiter, ohne auf die Kameras und die neugierigen Augen zu achten.
















La Candelaria: Puno & Copacabana

Die "Candelaria" ist eine große Feier um den 2. Februar an vielen Orten in Peru und Bolivien. Insbesondere wird diese in Puno (wo die Feierlichkeiten Kulturerbe Perus erlärt wurden) und Copacabana (dessen Virgen de la Candelaria, auch Virgen de Copacabana genannt, den Namen dem berühmten Strand in Rio de Janeiro gibt).
In Puno sahen wir einen Umzug-Tanzwettbewerb von über Tausend "Vereinen" unterschiedlicher Orten der Region, die in traditionellen Kostümen den ersten Platz des Wettbewerbes suchten. Dies dauerte von 8h morgens bis irgendwann wieder morgens (so viel konnten wir nicht durchhalten). Eine schöne Angelegenheit, um auch Kontakt mit einheimischen, die uns behandelten, als wären wir 2 mehr von Ihnen, wenn nicht sogar besser!
In Copacabana sahen wir die "Trajes de luces", die wir in Puno verpassten.

Liebe Grüße an Rafael (Deutschland) und Xiao (Kanada)!!

*****************************************

La Candelera és celebrada extensament al Perú i a Bolivia al voltant del 2 de Febrer. En concret a Puno (on la festa fou declarada Patrimoni Cultural del Perú) i a Copacabana (la verge de la Candelera, també anomenada Verge de Copacabana, dóna nom a la famosa platja de Rio de Janeiro) se celebra amb molta intensitat.
A Puno vam veure el concurs de balls, on més de 100 grups es disputaven el primer lloc en una rua pels carrers de la ciutat, que va durar des de les 8 del matí fins a algun moment de la matinada (ens va faltar estoicitat per veure el final). Molt enriquidor compartir aquesta festa amb els punencs, que ens van fer sentir com un més, si no fins i tot millor Quina gent més amable!! I molt divertit veure que venen de tot, des de IncaKola fins  a peixet fregit en bosses, amb faves, choclo i papas (molt bo, per cert!!), passant per cremoladas, cotó de sucre, alfajores, raspadillas, sopes variades, pomes confitades, estofats, cadires, paraigües o tortitas.
A Copacabana vam poder veure la desfilada amb els "trajes de luces" que ens vam perdre a Puno, ja que hi tenen lloc diumenge vinent.
Amb tot això, em ve al cap aquell refrany de casa nostra que diu que "si la Candelera plora, el fred és fora; si la Candelera riu, l'hivern és viu". Hi ha hagut rialles o plors, enguany?

Vam poguer disfrutar de les festes junt amb el Rafael (d´Alemanya) i la Xiao (de Canada)!! :)

*****************************************

La Candelaria es celebrada extensamente en el Perú y en Bolivia alrededor del 2 de Febrero. En concreto en Puno (donde la fiesta fue declarada Patrimonio Cultural del Perú) y en Copacabana (cuya Virgen de la Candelaria, tambien llamada Virgen de Copacabana, da nombre a la famosa playa de Rio de Janeiro) se celebra con especial intensidad.
En Puno vimos el concurso de bailes: más de 100 grupos regoniales, con sus respectivos trajes, se disputaban el primer puesto en una rúa por las calles de la ciudad, cosa que duró des de las 8 de la mañana hasta algun momento de la madrugada (nos faltó estoicidad para ver final). Muy enriquecedor compartir esta fiesta con los puneños, que nos hicieron sentir como uno más, si no sino incluso mejor. Qué gente tan amable!! Y fue muy divertido ver todo lo que son capaces de vender al público, des de IncaKola a pescadito frito en bolsas con habas, choclo y papas (muy rico, por cierto), pasando por cremoladas, algodón de azucar, alfajores, raspadillas, sopas variadas, manzanas confitadas, estofados, sillas, paraguas o tortitas.

Saludo especial a Rafael (de Alemania) y Xiao (de Canada), con los que disfrutamos de estas fiestas!
























En Copacabana pudimos ver la desfilada con los "trajes de luces" que nos perdimos en Puno, ya que allí tienen lugar el domingo próximo.