13/4/16

Quilo... toa!

Curta visita al poble de Baños i carregada de piles al balneari amb sauna inclosa, abans de passar per Latacunga i pujar a Quilotoa, una llacuna a la caldera d'un volcà que es va formar fa uns 800 anys en una violenta erupció. Els colors turqueses per les grans concentracions de minerals i l'entorn muntanyós fan que valgui la pena visitar-la així com el passeig bastant extenuant per l'alçada (vora 3900 msnm) avall i amunt del cràter. Està bastant turistitzat, però la temporada baixa fa que estigui tot força tranquil.

I demà... Ens trobem amb l'One a Quito!!!

*****************

Corta visita al pueblo de Baños y carga de pilas en el balneario, con sauna incluida, antes de pasar por Latacunga y subir a Quilotoa, una laguna en la caldera de un volcán que se formó hace unos 800 años per una violenta erupción. Los colores turquesas por las grandes concentraciones de minerales y el entorno montañoso hacen que merezca la pena visitarla así como el paseo, bastante extenuante por la altura (cerca de 3900 msnm), abajo y arriba del cráter. Está bastante turistizado, pero la temporada baja hace que esté todo bastante tranquilo.

Y mañana... Nos encontramos con One en Quito!!! Qué emoción!!!

*****************

Nach dem Zwischenstopp in Baños und die entspannte Zeit in der Therme, samt Sauna kamen wir nach Latacunga und fuhren zur Laguna Quilotoa, ein See in der Caldera eines Vulkans, der mit einem gewaltigen Ausbruch vor 800 Jahre entstand. Das türkisfarbene Wasser und die bergische Landschaft machen den Besuch und den anstrengenden Spaziergang runter und hoch (bei etwa 3900 m Höhe sind 2 km und 300 Höhenmeter schon etwas...) sehr lohnenswert.

Und morgen treffen wir endlich One in Quito!!! Yeah!!!















Riobamba: Chimborazo downhill

Bestens investierter Tag: 37 km bergab, nur 1,5 km bergauf. 1600 Höhenmeter von 4800 m am Refugio Hermanos Carrel runter nach San Pedro auf 3200 m. Der unvergessliche Blick auf den Chimborazo, beeindruckende Landschaften von Hochbergwüste bis grüne weiden, Flora, Vicuñas (wild lebende Kameliden, dessen Wolle eine feinsten und mit $800 pro kg teuersten der Welt ist) und Kolibris, die auf fast 5000 HM leben, ein Blick auf das MTB-Rennen Chimborazo extremo, Ruinen... Und jede Menge Spaß!!! Danke Diego und Galo, ihr macht einen tollen Job!!

Und nicht zu vergessen die schönen Abende bei den Couchsurfers Hugo und Carolina, die wir teilweise mit anderen 8 Leuten teilten..

************************

Un gran día invertido de la mejor manera: descendiendo desde el refugio Hermanos Carrel a 4800 m hasta San Pedro, 38 km y 1600 m más abajo (a 3200 m).

La vista inolvidable del Chimborazo, paisajes impresionantes desde el aspecto desierto de la alta montaña hasta verdes praderas; flora y fauna como vicuñas (camélidos salvajes que viven a gran altura y cuya lana es de las más apreciadas y, con 800$ el kg, de las más caras del mundo) y colibrís que viven a casi 5000m gracias a su denso plumaje; un rato aplaudiendo a los escaladores del desafío en mountainbike "Chimborazo extremo", ruinas preincas, ... Y mucha diversión! La gran mayoría del descenso offroad por caminos de variado suelo! Gracias Diego y Galo por vuestra profesionalidad!!

Y no hay que olvidar las tardes-noches con los couchsurfers Hugo y Carolina, que llegamos a compartir con otras 8 personas!

**********************

Quin gran dia dalt de la bici! Des de 4800 m vora el refugi Hermanos Carrel fins a San Juan, a 3200m: 38 km de i 1600 m de cara avall!

La vista sobre el Chimborazo que ens va permetre la boira de bon matí (fum, marxa!!), paisatges increibles des del quasi-desert a alta muntanya fins a verds prats més avall; flora, fauna com vicunyes (camèlids parents de les llames i les alpaques que viuen a grans alçades, i la llana de les quals és de les més apreciades i més cares del món, 800$ el kg), colibrís que gràcies al plomatge més gruixut i espès viuen fins a quasi 5000 m; ruines; aplaudiments als valents dela cursa "Chimborazo extremo", que feien la mateixa ruta amb la mountainbike de cara amunt; ... I tonelades de diversió!! Gràcies, Diego i Galo, per la vostra professionalitat!

I no oblidem els vespres amb els couchsurfers Hugo i Carolina, que vam compartir en alguns moments amb fins a 8 persones més!!















Cuenca

Aun sin casas colgantes, esta Cuenca al otro lado del charco es la tercera ciudad más grande de Ecuador (tras Guayaquil y Quito) y tiene un casco antiguo con mucho encanto. Bajando del bus desde Vilcabamba nos encontramos con una pareja de italianos: Monica y Steffano. Luego, hablando con ellos, resultaron ser los que Jordi se encontró bajando del Mandango, en Vilcabamba! Qué casualidad! Unimos esfuerzos para compartir taxi al centro e intentar sacar un mejor precio en el hostal. Bueno, lo primero resultó. Y pasamos casi dos días con ellos por la ciudad.

Tras el fallido intento de tomar el Free Walking Tour (no se presentó el guía a la hora y lugar anunciados: Esto es Sudamérica!), alquilamos unas bicis junto con Mónica y Steffano para pasear a lo largo del río, comimos en el mercado y por la tarde Diego, un couchsurfer, nos llevó a dar una vuelta hasta un mirador desde donde, antes de que empezara a diluviar, se veía toda la ciudad.
También vimos aves autóctonas en el parque junto a las ruinas de Pumapungo, y visitamos el museo junto a las misma ruinas.

Cuenca, en resumen, es una ciudad donde se pueden pasar tranquilamente 3 ó 4 días sin aburrirse. Nosotros tuvimos sólo dos, pues antes de encontrarnos con One en Quito, queríamos pasar por Riobamba, Baños y la Laguna de Quilotoa. En una semana! Preparados... Listos... Ya!!

*******************

Cuenca, außer eine spanische Stadt, ist die dritte Stadt Equadors (Nach Guayaquil und Quito) und hat eine schöne Innenstadt. Beim Aussteigen vom Bus aus Vicabamba traffen wir Monica und Steffano, ein italienisches Paar. Wie wir später heraus fanden, waren sie dieselben, die Jordi auf dem Weg zum Mandango, in Vilcabamba, gesehen hatte. Wir verbrachten mit ihnen zwei Tagen in der Stadt.

Nach dem geplatzten Plan, am Free Walking Tour teilzunehmen, (der Guide tauchte nich zur genannten Uhrzeit am genannten Ort nicht auf... die ist Süadamerika!), mieteten wir Fahrräder und fuhren am Fluss entlang, aßen wir im Markt und Nachmittags nahm uns Diego (ein Couchsurfer) mit auf ein Aussichtspunkt von wo aus, vor Beginn des "leichten" Regens, die ganze Stadt zu sehen war. Neben den Ruinen Pumapungo sahen wir auch einheimische Vogel und besuchten wir ein Museum.

Cuenca ist eine Stadt in der man 3 oder 4 Tage ohne Langeweile verbringen kann. Wir hatten nur zwei, da wir, bevor wir One in Quito treffen, noch Riobamba, Baños und der See Quilotoa sehen wollten. Und dies in einer Woche!! Auf die Plätze, fertig, los!

*******************

Tot i no tenir casas colgantes, la Cuenca transatlàntica és la tercera ciutat d'Equador (després de Guayaquil i Quito) i té un casc antic amb molt d'encant. Baixant del bus des de Vilcabamba ens vam trobar amb una parella d'italians: la Monica i l'Steffano. Després, parlant amb ells, van resultar els que el Jordi es va trobar baixant del Mandango, a Vilcabamba! Quina casualitat! Vam unir esforços per a compartir taxi cap al centre i intentar treure un millor preu a l'hostal. Bé, el primer va resultar. I vam passar quasi dos dies amb ells per la ciutat.

Després de l'intent fallit de fer el Free Walking Tour (no es va presentar el guia a l'hora i lloc anunciats; Això és Sudamèrica!), vam llogar unes bicis amb la Monica i l'Steffano per a passejar vora el riu, vam dinar al mercat i a la tarda Diego, un couchsurfer, ens va portar fins a un mirador des d'on, abans del diluvi universal, es veia tota la ciutat.
També vam veure aus autòctones al parc vora les ruines de Pumapungo, i vam visitar el museo tocant a les mateixes ruines.

Cuenca, en resum, és una ciutat on es poden passar tranquilament 3 o 4 dies sense avorrir-se. Naltros només n'hi vam passar dos, ja que abans de trobar-nos amb l'One a Quito, volíem passar per Riobamba, Baños i la Llacuna de Quilotoa. En una setmana! Preparats... Llestos... Ja!!


















Vilcabamba

... Ara només queda trobar un lloc amb WiFi para contactar amb l'Alba i el Marc... "Ai Mira!! Alba! Marc!" "Ana! Jordi! Ja sou aqui! Què tal?...!" El Marc treballa a la Creu Roja, i l'Alba hi està fent un voluntariat, així que vam aprofitar que érem a prop per fer passar la ruta per Vilcabamba. I va valer la pena!  L'Alba va anar a escola amb l'Ana fins als 9 anys. En fa 22. Però gairebé era la més petita de les coincidències! A banda dels àpats compartits, vam tombar per Vilcabamba, passejar pels camins dels voltants de dia i de nit (a la de 3 sortim corrents!), sortir amb bici junts, cuinar una truita amb patata i un arròs blanc (d'acord, són àpats, però com que els vam fer naltros, val doble), anar a la font de l'aigua de ferro (oju fontassa!), i anar a veure una festa- jam session en una comunitat hippie d'artistes (quin panorama!), i repassar uns quants apm's. I trobar coneixences comunes a tort i a dret!!

Hi anàvem per tres o quatre dies, però l'entorn i les males companyies van fer que ens n'hi quedéssim cinc. Vilcabamba és famós per la longevitat dels seus habitants (es diu que és el lloc del món on la gent viu més temps!) per la tranquilitat i l'entorn, i per les propietats de l'aigua. Ens vam quedar en un hotel (centre de meditació) molt agradable on oferien classes de ioga. Mentre l'Ana feia ioga, el Jordi va aprofitar per pujar al Mandango, un turó prop del poble. Estava tant tranquil que només es va creuar una vaca i una parella d'italians (ai, que són italians se suposa que encara no ho sabem!)

Així que vam deixar Vilcabamba amb les piles carregades, contents dels dies que hi hem passat, i alhora tristos de no poder quedar-nos-hi més!! Gràcies Marc, gràcies Alba!! Cuideu-vos molt i fins aviat! 

************************

...Ya sólo quedaba buscar un sitio con WiFi para contactar con Alba y Marc... "Anda!! Alba! Marc!"" Jordi! Ana! Ya habéis llegado!! Qué tal?..." Marc trabaja en Cruz Roja, y Alba está haciendo un voluntariado, así que aprovechamos la cercanía para hacer pasar la ruta por Vilcabamba y saludarles. Y mereció la pena! Alba fue a la escuela con Ana hasta los 9 años. Hace 22. Pero esta es casi la más pequeña de las coincidencias! A parte de compartir comidas, paseamos por Vilcabamba y por los caminos de los alrededores de día y de noche (¡a la de 3 salimos corriendo!), salir juntos en bici, cocinar una tortilla de patata y un arroz blanco (de acuerdo, son comidas, pero como hicimos nosotros vale doble), ir a la fuente del agua de hierro (ojo pedazo de fuente) e ir a una fiesta- jam session en una comunidad hippie de artistas en las afueras (¡qué panorama!), y repasar unos cuantos apm's. Ah! Y encontrar conocidos comunes a porrillo!

Íbamos para 3-4 días pero las malas compañías hicieron que nos quedásemos 5. Vilcabamba es famoso por la longevidad de sus habitantes (¡se dice que es el lugar del mundo donde la gente vive más años!) por la tranquilidad, el entorno natural y las propiedades del agua. 
Nos alojamos en un hotel (centro de meditación) muy agradable donde ofrecían clases de yoga. Mientras Ana hacía yoga, Jordi aprovechó para subir al Mandango, un cerrito al lado de pueblo. Estaba tan tranquilo aquello que sólo se cruzó con una vaca y con una pareja de italianos (ay, que son italianos se supone que aun no lo sabemos!)

Así que dejamos Vilcabamba con las pilas cargadas, contentos de los días que hemos pasado, y a la vez tristes de no poder quedarnos más... ¡¡Gracias Marc, gracias Alba!! ¡¡Cuidaros mucho y hasta pronto!! 

************************

So, jetzt nur noch ein Cafe mit WiFi finden, und Alba und Marc kontaktieren... „Oh, schau mal! Alba! Marc!“ „Ana! Jordi! Ihr seid schon da!!

Marc arbeitet beim Roten Kreuz, und Alba macht dort freiwillige Arbeit. So nutzten wir die Gelegenheit und besuchten wir sie. Alba ging zur Schule mit Ana bis sie 9 waren. Also vor 22 Jahren. Seitdem hatten sie sich nicht wieder gesehen! Abgesehen von den guten gemeinsamen Mahlzeiten, machten wir unzählige Spaziergänge in und um Vilcabamba, fuhren wir gemeinsam mit dem Fahrad, gingen zur Quelle des eisernen Wassers, und hatten unseren Spaß bei einer Jam Session in einem Hippie-Dorf.

Wir wollten eigentlich 3 oder 4 Tage dort verbringen, doch am Ende sind wir länger geblieben. Vilcabamba ist berühmt dadurch, dass in dem gleichnamigen Tal die durchschnittlich ältesten Menschen der Welt leben, aufgrund der ruhigen Umgebung und der Qualität des Wassers.

Übernachtet haben wir im Centro de Meditación, einem sehr ruhigen und angenehmen Hotel wo auch Yoga-kurse angeboten werden. Während Ana an einem solchen teil nahm stieg Jordi auf den Mandango, einen Hügel nahe am Dorf. Die Ecke war so ruhig, dass nur eine Kuh und ein Italienisches Paar aufkreuztem (ops, dass die Italiener sind wissen wir zu diesem Zeitpunkt eigentlich noch nicht...)

Wir verlassten Vilcabamba "mit geladenen Akkus", traurig wegen des Abschieds, doch sehr froh, gekommen zu sein. Danke Marc und Alba!! Passt sehr auf Euch auf!!!