20/4/16

Quito

Onerekin bildu eta Quitoko alde zaharretik bueltaxka eman genuen, hiruotako inork ez baititugu hiri handiak atsegin, baina hori behintzat ikusi beharko! Alde zaharreko kaleetatik ibili eta “Argizari museoa” bisitatu genuen, non espainiar zapaltzaileengandiko independentziari buruzko lurralde honen historia kontatzen duten. Eta esan beharra dago, Quitoko alde zaharrak baduela bere xarma, 20km luzetako hiri batean baino herrixka batean zaudela dirudi

**************

Tras el encuentro con One, somos tres personas a las que no les mola turistear por ciudades grandes. Pero bueno, la visita de rigor que no falte. Nos paseamos por el casco histórico y entramos en el museo de cera, donde dan un repaso a la historia de la independencia del país de los invasores españoles. Bueno, todo hay que decirlo, "lo viejo" de Quito tiene encanto, parece más un pueblito que una ciudad de más de 20 km de largo.

**************

Després de trobar-nos amb la One, som tres persones a qui no els agrada massa fer el turista per ciutats grans. Però ja que hi som, com a mínim la visita de rigor s'ha de fer. Abans de tocar el dos cap al nord, ens vam passejar pel casc antic i vam entrar al museu de cera, on repassen la història de la independència dels invasors espanyols. I, tot sigui dit, el centre té més l'aspecte d'un poblet que el d'una ciutat de més de 20 km de llarg...

**************

Nach unserem Treffen mit One waren wir zu dritt. Und auch drei Personen, die kein Tourismus in Großstädten mögen. Aber trotzdem drehten wir eine Runde durch die Altstadt und den Wachsmuseum. Es war auf jeden Fall den Spaziergang wert, den die Altstadt sah eher aus wie ein Dorf als wie eine über 20 km lange Stadt...






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada