Brooomm!!

16.04.2016 18:58. Jordi, estás moviendo la cama? Supongo que si, apoyado con las rodillas... Uo! No!! Es un terremoto!! Vamos, fuera!! 

One estaba en rellenando una botella de agua y se sintió mareada. Ana, tumbada en la cama, pensó primero también que se estaba mareando, luego que quizás Jordi, de pie al pie de la cama, estaba moviéndola. Hasta que nos dimos cuenta de que era un terremoto. Salimos corriendo a la calle. El suelo seguía moviéndose como si estuviéramos en un puente colgante. Los postes de la luz se tambaleaban, la corriente iba y venía. La dueña del hotel abrazaba a su hija mientras rezaba (Oh, señor, protégenos...). Los rezos confirmaban que aquello no era un terremoto cualquiera. Tras larguíssssssimos 50 y tantos segundos (según versión oficial, aunque al reconstruir los hechos nos salen más bien dos minutos...), el suelo dejó de temblar bajo nuestros pies. Intentamos tranquilizarnos: bueno, menudo susto, pero menos mal que no ha sido nada!!

Nada... hasta que empezaron a salir las primeras noticias en el periódico, mientras nos preparábamos una ensalada medio a oscuras, pues la potencia de luz no alcanzaba para encender los fluorescentes de la cocina del hostal:

20:30 Terremoto de magnitud 6,5. No hay víctimas.

21:30 Terremoto de magnitud 7,4. Caído un "paso a desnivel" en Guayaquil. Posiblemente heridos atrapados en un vehículo. Activada alerta por Tsunami.

22:00 Vicepresidente Glass confirma primera victima mortal en Guayaquil. 

0:00 Vicepresidente confirma 28 víctimas mortales. El número podría aumentar. Retirada alerta por Tsunami.

Costaba dormirse por el temor a posibles réplicas de magnitud semejante, quizá mayor. Dejamos los zapatos en posición, cartera con identificación y linternas preparadas por si había que salir corriendo. Al final despertamos el 17.04 por la mañana. Se hablaba de 41 muertos en los periódicos. El resto lo habéis visto en las noticias. A fecha de hoy, más de 480 muertos en un terremoto de magnitud 7,8, el mayor en Ecuador desde 1979 y uno de los peores vividos en Sudamérica en los últimos 20 años.

Se hace difícil imaginar que a unos pocos cientos de kilómetros de donde estábamos se derrumbaron casas, gente quedó atrapada, y se están viviendo horas y días de angustia y desolación, de pánico por más de 400 réplicas, algunas de considerable magnitud. A pocos cientos de kilómetros. Aquí mismo. Qué sensación de pequeñez te invade al pensarlo!! Y con otro plan de viaje, podríamos haber estado ahí!

Gracias a todos los que habéis preguntado cómo nos va. Nosotros estamos bien. Acordaos de vez en cuando de aquéllos a los que no les va tan bien, que han perdido la vida, o lo que es peor, han perdido a algunos o a muchos allegados. Que han perdido sus casas, sus pertenencias, y no tienen adónde ir. Y pensad qué suerte tenemos (todos!!) de poder comentar esto...

****************************

2016.04.16 18:58. Jordi, ohea mugitzen ari zara? Baietz pentsatzen dut, belaunekin... Oh... Ez!!! Lurrikara da!! Goazen kanpora!

Onek, ur botila betetzen ari zela, zorabioa nabaritu zuen. Anak ere, ohean etzanda zegoelarik, zorabiatzen ari zela pentsatu zuen hasieran, gero agian Jordik mugitzen zuela, ohearen ertzean zutik zegoela. Lurrikara zela konturatu bezain pronto kalera irten ginen arrapaladan. Zorua ezker-eskuin mugitzen zen, zintzilikatutako zubi batean bageunde bezela. Argi makilak alderik alde, korrontea joan etorrian, eta ostatuko jabea alabari besarkatuta "Arren, Jauna, babes gaitzazu" errezatzen zuen bitartean. Errezuek edonolako lurrikara ez zela baieztatu ziguten. Berrogehitamapiku segundu luuuuuze ostean (bertsio ofizialaren arabera, gertakariak biltzean guri bi minutuko luzera ateratzen zaigu) lurra azkenean gelditu zen. Lasaitzen saiatu ginen: A zer ezustekoa, baina behintzat ez da ezer larria izan!!!

Ezer larria... Egunkarian berriak argitaratzen hasi ziren arte. Ostatuko sukaldeko ilunpean (argindarra gutxituta zegoen eta ez zuen fluoreszentea pizteko lain indar) entsaladatxoa prestatzen genuen bitartean:

20:30 6,5 eko lurrikara. Zauriturik ez.

21:30 7,4 eko lurrikara. Guayaquilen zubi bat erorita, azpian harrapatutako autoan ziurrenik zaurituak. Alerta egoera tsunamiagatik.

22:00 Glass presidenteak Guayaquileko lehengo hildakoaren berri eman du.

0:00 28 hildakoren berri ziurtatzen du presidenteak. Tsunamiagatik alerta egoera amaituta.

Lokartzea zaila egin zitzaigun erreplikaren bat balego ere. Zapatak, nortasun agiria eta linternak listo utzi genituen korrika atera behar bagenuen ere. Azkenean 17 goizean esnatu ginen. Egunkariek 41 hildakoren berri ematen zuten dagoeneko. Ondorengoa berrietan jakingo zenuten. Gaurkoz 480 hildako 7,8 graduko lurrikaran, Ekuadorren 1979tik bizitako haundiena eta hegoameriketan azken 20 urteetan bizitako gogorrena.

Zaila da imaginatzea gu geunden lekutik ehunka km eskasetara etxebizitzak erori zirela, jendea arrapatuta geratu zela, atsekabe eta beldur uneak egunetan luzatu direla, 400dik gora erreplika izanda, hainbat nahiko handiak. Gure alboan, ehundaka kilometro eskasetara. Halakoetan txiki txiki sentitzen zara Ama lurraren eskuetan! Eta gure plana piskat aldatu izan bagenu, gu ere han izan gintezkeela pentsatzeak...

Eskerrik asko gutaz galdera egin dezutenoi. Gu ondo gaude, baina gogoan izan hain ondo ez daudenak, familiako edo eta lagunak galdu dituztenak. Etxea eta jabetza guztiak galdu dituztenak, nora joan ez daukatenak. Eta ze pozik behar dugun (denok) hontaz hitz egin ahal izateaz...

****************************

16.04.2016 18:58. Jordi, estàs movent el llit? Suposo que si, amb els genolls... Uo! No!! És un terratrèmol!! Vinga, fora!

L'One estava omplint una ampolla d'aigua i es va sentir marejada. L'Ana, estirada al llit, primer també va pensar que s'estava marejant, després que potser el Jordi, dret al peu del llit, estava movent-lo. Fins que ens vam adonar que no, que era un terratrèmol. Vam sortir corrent cap al carrer. El terre se seguia movent com si fóssim en un pont penjat. Anava i venia en grans oscil·lacions. Els pals de la llum ballaven, la corrent anava i venia. La mestressa de l'hotel abraçava sa filla de 7 anys mentre resava i es preguntava on devien ser els seus fills, que havien sortit amb els amics (Oh, señor, protégenos...). Les oracions confirmaven que aquell no era un terratrèmol qualsevol. Després d'uns llarguíssssssims 50 segons i escaig (segons la versió oficial, tot i que en reconstruir els fets, més aviat ens surten dos minuts...), el terre va deixar de tremolar sota els nostres peus. Vam intentar tranquilitzar-nos: uf, quin ensurt, sort que no ha estat res!!

Res... fins que van començar a sortir les primeres notícies al diari, mentre ens preparàvem una amanida mig a les fosques, ja que la potència elèctrica era insuficient per a encendre els fluorescents de la cuina de l'hostal:

20:30 Terratrèmol de magnitud 6,5. No hi ha víctimes.

21:30 Terratrèmol de magnitud 7,4. Caigut un "pas a desnivell" a Guayaquil. Possiblement ferits atrapats en un vehicle. Activada alerta per Tsunami.

22:00 Vicepresident Glass confirma primera victima mortal a Guayaquil. 

0:00 Vicepresident confirma 28 víctimes mortals. El nombre de víctimes podria augmentar. Retirada alerta per Tsunami.

Costava adormir-se pel temor a possibles rèpliques de magnitud semblant, qui sap si més fortes. Vam deixar les sabates en posició, cartera amb identificació i llanternes preparades por si calia sortir corrent. Al final ens vam despertar l'endemà al mati, sencers. Es parlava de 41 morts als diaris. La resta la sabeu de les notícies. A data d'avui, més de 480 morts en un terratrèmol de magnitud 7,8, el més fort a Equador des de 1979 i un dels pitjors viscuts a Sudamèrica els últims 20 anys.

Es fa difícil imaginar que a uns pocs centenars de quilòmetres d'on érem es van esfondrar cases, gent va quedar atrapada i s'estan vivint hores i dies d'angoixa i desolació, de pànic per més de 400 rèpliques, algunes de magnitud considerable. A pocs centenars de quilòmetres. Aqui mateix. Quina sensació més extranya t'envaeix en pensar-ho. I amb un altre plan de viatge, podríem haver estat allà!

Gràcies a tots els que heu preguntat com ens va. Nosaltres estem bé. Penseu de tant en tant en tots aquells a qui no els va tant bé, que han perdut la vida, o encara pitjor, han perdut algunes o moltes persones estimades. Que han perdut les seves cases, les seves fotos, les seves pertinences. Que no tenen on anar, i a sobre estan essent víctimes d'assalts... I penseu quina sort en tenim (tots!!) de poder estar comentant-ho...

****************************

16.04.2016 18:58. Jordi, bist du es, der das Bett bewegt? - Vielleicht, mit dem Beim... Ach nein! Es ist ein Erdbeben!! Los! Raus hier!

One füllte gerade eine Flasche Wasser und fühlte sich schwindelig. So auch Ana, auf dem Bett liegend; dann dachte sie, es wäre vielleicht Jordi, der am Füße des Bettes stehend, dieses vieleicht schubste. Dann erst merkten wir, dass sich der Boden bewegte. Wie rennten auf die Straße. Der Boden schwingte immer noch wie die Bretter einer Hängebrücke. Hin, her, hin, her. Die Strommasten sahen aus wie die eines Segelbootes. Der Strom ging und kam mehrmals. Die Eigentümerin des Hostels umarmte bettend ihre siebenjährige Tochter (Oh Gott beschütze uns...) während sie sich fragte wo ihre ältere Söhne blieben... Die Gebete waren eine Bestätigung: es handelte sich um kein gewöhnliches Erdbeben. Nach seeeehr langen 50 Sekunden hörten die Schwingungen endlich auf. Wir versuchten, und zu beruhigen: zum Glück ist nichts passiert... 

Nichts... bis die Nachrichten langsam online waren: 

20:30 Erdbeben der Stärke 6,5. Keine Opfer.

21:30 Erdbeben der Stärke 7,4. Straßenübergang in Guayaquil gestürtzt. Möglicherweise verletzte im darunter erwischten Auto. Tsunami-Vorwarnung aktiviert. 

22:00 Vize-präsident Glass bestätigt erste Opfer in Guayaquil. 

0:00 Vizepräsident bestätigt 28 Todesopfer. Die Zähl wird sich wahrscheinlich erhöhen. Tsunami-Vorwarnung deaktiviert.

Es fiel einem schwer, einzuschlafen. Und zwar durch die Angst vor neuen Beben. Wir liessen alles Bereit, falls wir fliehen mussten: Schuhe in Position, Pässe, Taschenlampen. Doch wir wachten am morgen auf. Heil und gesund. Die Rede war bereits von 41 Opfer. Den Rest kennt ihr durch die Medien. Bis dato über 550 Todesopfer bei einem Erdbeben ser Stärke 7,8. dem stärksten in Equador seit 1979. 

Es ist nicht leicht, sich vorzustellen, dass auf nur wenige hundert kilometer Entfernung Häuser gestürtzt sind, viele Personen stecken noch in den Trümmern. 

Wir danken allen, die an uns gedacht haben. Uns geht es gut. Denkt bitte auch ab und zu an diejenigen, denen es nicht so gut geht. An dijenigen, die ihr Leben verloren haben. Oder noch schlimmer, jemanden den sie lieben. An diejenigen, die Ihre Häuser, Ihre Bilder, alles was sie hatten verloren haben. An diejenigen, die nirgendwohin können, da es ihren Platz nicht mehr gibt. Und denkt vor allem daran, wie glücklich wir (alle!!) sind, jeden Tag hier sein zu dürfen.