Mocoa - Fin Del Mundo

No todos pueden decir que han ido hasta el fin del Mundo y han vuelto. Nosotros, sí. Y os lo podemos contar. Hay lugares que impresionan por su belleza, y este es uno de ellos. La larga caminata por terreno resbaladizo ha tenido su recompensa enseguida, al adentrarnos en el sombrío terreno selvático, de vegetación frondosa, con estridentes ruidos de algún tipo de cigarra, acompañado de vez en cuando por el canto de algún ave.

Y ha sido apoteósico llegar al río Mocoa, con sus limpias aguas y sus continuos saltos. Nos hemos dado además el gustazo de bañarnos en varias de sus pozas, acompañados por un tiempo espléndido.  Hasta llegar a la catarata del fin del Mundo propiamente dicha. 75 metros de caída vistos desde arriba. Casi nada.

En resumen, una experiencia inmejorable y que no olvidaremos fácilmente. Y es que si el mundo va a acabar así, puede acabar un ratito cada día...

*****************

No tothom pot dir que ha anat a la fi del món i ha tornat. Nosaltres si. I us ho podem explicar. Hi ha llocs que imressionen per la seva bellesa, i aquest n'és un. La llarga caminada por sòl relliscós ha tingut la seva recompensa aviat, en entrar a l'ombriívol terreny selvàtic, de vegetació frondosa, musicat pel estridents sorolls d'algún tipus de cigala, acompanyat de tant en tant pel cant d'algun ocell (que, això si, no es va deixar veure de prop).

I ha estat apoteòsic arribar al riu Mocoa, amb les seves aigües netes i salts cada quatre passes. A més, ens hem permès el luxe de banyar-nos en diverses basses i pouals, aplaudits per un sol. I és clar, hem arribat a la fi del món pròpiament dita. 75 metres de caiguda vistos des de dalt. Quasi res.

En resum, una experiència inmillorable i que no oblidarems fàcilment. I és que si el món s'ha d'acabar així, ja es pot acabar una estoneta cada día...

*****************

Nur die wenigsten waren je am Ende der Welt (Fin del Mundo) und kamen zurück. Wir haben es geschafft und werden berichten. Die Schönheit dieses Ortes ist beeindrückend. Der lange Anstieg auf rutschigem, matschigem Boden hatte seine Belohnung bei Eintritt in den dichten Wald und vor allem bei Ankunft an den Fluss Mocoa. Klares Wasser, mehrere kleine Wasserfälle entlang des Stroms, nur wenige Meter voneinander entfernt. Wir sind sogar an mehreren Orten ins Wasser gesprungen! Und dann kamen wir ans eigentliche Ende der Welt: ein 75 meter hoher Wasserfall.

Also eine unverbesserliche Erfahrung, die wir nicht leicht vergessen werden. Wenn das Ende der Welt so aussieht, dann kan die Welt von uns aus jeden Tag für ein paar Stündchen enden...

*****************

Edonork ezin du esan Munduaren amaierara joan eta handik itzuli denik. Guk ordea, bai! Eta hemen kontatuko dizuegu leku zoragarri hau nolakoa den. Aldapa luze eta irristakorreko bideak laister izan du bere saria, oihaneko landaredi trinkoaren itzalpean sartu orduko, txitxar modukoren baten doinu ozen eta txorien txioez gozatu ahal izan baitugu.

Mocoa hibaira iristea harrigarria izan da, ur gardenak saltoz jositako bidea egiten du, tartean putzutxo batzuk sortzen dituelarik. Horietako batzuetan oihaneko bero hezetik freskatzeko aukera izan dugu gainera eta eguraldi ederraz gozatu! Azkenik Munduaren amaierako urjauzira iritsi gara. 75 metroko jauziaren goiko aldera iritsi, eta bertan etzanda jauzi ikeragarriaz gozatu dugu. Ederra benetan!

Laburbilduz, bizipen ezinhobea, ez duguna hain erraz ahaztuko. Eta mundua horrela amaituko bada, ba... egunero piskatxo bat amaitu dadila!!!