Eta hango txoko zoragarriak egun berean ikusteko hartu genuen tourrean bi ahizpa frantsez-kolonbiar eta filandiako "Pedrito" rekin egun heze baina ederra pasa genuen.
Bertan aurkitzen diren harrizko irudiak ikusteko aukera izan genuen bi egun t´erditan. Anak "zomorrotxo" izendatutako hauek k.a. 3000 urtetik k.o. 900. urtera hemen bizi zen zibilizazio oraindik oso ezezagunak eraiki zituzten. Gizaki eta animaliak nahasten dizute irudi bakoitzean, eta hilerria zela dakiten arren, ez da askoz gehiago ezagutzen, altxor bilatzaileek sakeatuta baitzeuden arkeologoek topatu aurretik, eta nekazariek lurra lantzean topatutako irudiak etxeak apaintzeko eraman eta garbitzean kolorea kentzea lortu zuten askotan. Lehenengo egunean Chaquira arroka bisitatu genuen, kokapen paregabean. Bigarren egunean Idoloen eta Harrien mendiskak bisitatu genituen, eta bi urjauzi ikusten saiatu ginen, saiatu bakarrik, lainoak ez baitzigun ezer ikusten utzi. Eta azken egunean San Agustineko parke arkeologikoa ikusi genuen. Museoa primeran egituratua dago eta ondoren parketik harrien erakusketa, non "Gotzaia" edo "erditzen ari den emakumea" izena duena, biak izan baitaitezke!
Berriz ere kostatu zitzaigun leku magiko horretatik joatea, baina bidean aurrera hiri zuria genuen zain, Popayan!
************************************
¡Qué bien hemos
estado en San Agustín! ¿Será un casual? (a-gustín… ehm… vale, es malo).
Aterrizamos en un hotel llevado por una colombiana y una catalana, en el que
estuvimos súper bien. Conocimos a bastante gente de lugares distintos con los
que pasamos ratos buenísimos en la terraza, acompañados de guitarras y risas:
Angelo (Chile), Lucho (Bélgica-Brasil), Affaf (Francia), Puuka (o algo así,
Finlandia), la chica sueca, otro francés… además de las dos chicas
franco-colombianas y “Pedrito”, el noruego, que conocimos en el tour el segundo
día.
Y hablando de
tours… aparte de la torre de Babel, también vimos un montón de estatuitas
(“Bichitos”, según Ana) de épocas antiguas (datadas de entre 3000 a.C. y 900 d.
C.) con figuras humanas, animales, y combinaciones de ambos (humanos con
facciones animales y viceversa). Se sabe bien poco de la/s civilización/es
responsables aparte de que en la mayoría de casos se trata de tumbas, ya que
muchos yacimientos fueron saqueados por cazadores de tesoros y las estatuas
llevadas por habitantes de la zona como ornamentos para sus casas antes de que
pudieran ser estudiados por los arqueólogos. El primer día vimos la roca de a
Chaquira (que no cantaba), el segundo el Alto de los ídolos y el de las
Piedras, junto con el intento de ver dos cascadas; y el tercero, el Parque
arqueológico de San Agustín, con un museo muy bien montado, varios yacimientos,
muchas figuras, entre ellas “El Obispo” o “La paridera” (dos nombres distópicos
para la misma figura, para que veáis lo que se sabe de ellas.
Con todo junto,
una vez más nos costó despedirnos de un sitio para seguir hacia otro, esta vez
hacia Popayán, la Ciudad blanca. Pero la ruta llama y toca continuar…
****************************************
Que bé que hem
estat a San Agustín! Vam aterrar a l’hostal Bambú, portat per una colombiana i
una gironina, on vam estar súper bé. Vam coneixer bastanta gent de llocs
diferents amb qui vam pasar estones bonissimes a la terrassa, acompanyats de
guitarres y rialles: l’Angelo (Xile), el Lucho (Bèlgica-Brasil), l’Affaf (“la
fracesa boja”, com s’auto-denominava), el Puuka (o algo així, de Finlandia), la
noia sueca (qui se’n recorda del nom?), un altre francès… a més de les dues
germanes franco-colombianes i el “Pedrito”, el noruec, que vam conèixer al tour
el segon dia.
I parlant de
tours… a banda de la torre de Babel, també vam veure un munt d’estatuetes
(“Bichitos”, segons l’Ana) d’èpoques antigues (datades d’entre 3000 a.C. i 900
d. C.) de figures humanes, d’animals, i combinacions des dos (humans amb
faccions animals i viceversa). Se’n sap ben poc, de la/les civilització/ns
responsable/s , a banda que la major part de troballes corresponen a tombes, ja
que molts dels jacimients van ser saquejats per caçadors de tresors i les
estàtues manllevades per habitants de la zona com a ornaments per a les seves
cases abans que els arqueòlegs ho puguéssin estudiar. El primer dia vam caminar
fins a la roca de la Chaquira (que no cantava), el segon vam veure l’Alto de
los ídolos i el de les Piedras, juntament amb el “Cañón del río Magdalena” on
el riu més important de Colòmbia, forçat a pasar per un estret de poc més de
dos metres, arriba a fer més de 20 metres de fons i porta una velocitat
considerable. I com a bonus, l’intent de veure dues cascades (una d’elles, a la
foto, de 400 metres d’alçada). I el tercer dia, el Parc arqueològic de San
Agustín, amb un museo molt ben muntat, diversos jacimients i moltes estàtues,
entre les quals “El Obispo” o “La paridera” (dos noms distòpics per a la
mateixa figura, perquè vegeu el que se’n sap.
Sumant-ho, una
vegada més ens va costar despedir-nos d’un lloc per a seguir, ara cap a
Popayán, la Ciutat blanca. Però la ruta crida i toca continuar…
*************************************************
Es war so schön
in San Agustín! Wir landete in einem hotel namens Bambú, in dem wir uns sehr
wohl fühlten Wir traffen Leute sehr uterschiedlicher Herkunft, mit denen wir
sehr gute Momente in der Terrasse teilten, begleitet von Guitarren: Angelo (Chile), Lucho (Belgien-Brasil), Affaf (Frankreich),
Puuka (oder so was, aus Finnland), der Schwedin, noch einem Frazosenla... außer
die zwei Franko-Colombianischen Schwestern un Pedrito, den Norwegen, die wir im
Tour am zweiten Tag traffen.
Ach ja, von wegen
Tour wir sahen jede Menge kleine Statuen (aus Zeiten zwischen 3000 b.C. und 900
n. C.) mit menschlichen und tierischen Gestalten, oder der Kombination beider.Sehr
wenig ist über die Zivilisation/en, die für diese Figuren die uns das
vererbten. Meistens wurden die Gräber (dass es gräber sind schein klar) geplündert oder von Einheimischen als Deko-Stücke vor der Haustür
gestellt, bevor die Archäologen es entdeckten und den Archäologen spielen
konnten. Am ersten Tag sahen wir den Stein „La Chaquira“ (trotz mehreren
Versuchen, hat sie -er- kein „Wakawaka“ oder ähnlich gesungen). Am zweiten Tag,
den Alto de los ídolos y und den Alto de las Piedras, zusammen mit dem
buchstäblich getrübten Versuch, zwei Wasserälle zu sehen (s. Bild). Und am
dritten Tag, den Parque arqueológico de San Agustín, mit einem gut gestalteten
Museum, mehreren Fundorten bzw. Gräbern, und vielen Skulpturen, unter anderem “El
Obispo” (der Bischof) bzw. “La paridera” (die Hebamme) – zwei gegenseitige
Namen für dieselbe Figur; so sieht ihr, wieviel über diese Figuren und deren
Ursprung bekannt ist...
Alles in allem
war es noch einmal zu Schade, einen Ort zu verlassen. Aber die Route ruft, und
wir mussten weiter nach Popayán.
