12/3/16

Selva Central - Junín

Finde de desconexión en la Selva Central, provincia de Chanchamayo. Es una zona de selva alta, como le llaman aquí, o de ceja de selva, como le llamamos nosotros.
Con base de operaciones en La Merced, visitamos la catarata del Velo de la Novia (llamada así por razones obvias - ver fotos). Nos saltamos la de Bayoz por parras, así que nos bañamos en el río junto al salto de aires nupciales de casi 60 metros de altura. Como el Mototaxi desde Yurinaki hasta ahí nos pareció caro (5 soles por persona y trayecto de 15min!! Estamos locos? Si pagamos 7 por una hora de taxi desde la Merced!), nos dimos un paseo de 6km en el bochorno selvático que mereció mucho la pena, por poder disfrutar del hermoso paisaje.
Como decíamos, nos saltamos Bayoz, y en parte fue por ir a ver el poblado nativo de Pampa Michi, donde supuestamente ofrecen turismo vivencial, y donde teníamos intención de pasar la noche. Menuda!! Llegas y te visten con un traje típico suyo (un trozo de saco, una cinta con plumas de paloma o de gallina, y una raya marron a cada lado de la cara), y te ponen a "bailar" (dar vueltas a ritmo de caracol mareado) después de que el improvisado anciano jefe de turno (que debe de rondar los 20 años) te cuente como su abuelo fundó la comunidad en los 70 y era tan amigo del tal explorador Michael blabla que le puso Michi al grupo. Y "si nos puede dejar una voluntad para los músicos". Cada pareja de baile te agarra de la mano después del mareo que el cuerpo casi no aguanta y te lleva a su tenderete para que le compres llaveros o pulseras a precios escandalosos. Nos ofrecían una tienda de campaña para dormir al no tener bungalows (se los había llevado una racha de viento huracanado... ejem...) y a declinar la oferta, de repente se les ocurrió un bungalow de a tía del supuesto jefe de la tribu que eran paredes 3/4 (3/4 de pulgada de contrachapado, y a 3/4 de la atura hasta el techo) con colchones polvorientos en el suelo. ehm... deja que lo piense... ehm... en serio?? Esto es un bungalow? "Es que está sin acabar" "ah, vale, bueno, pues volveremos cuando esté acabado". Y no fue hasta que compramos una coca-cola a la prima del improvisado jefe de turno y le dimos la voluntad a él (en esos momentos nuestra voluntad asemejaba a las de los remeros en las galeras romanas...) que dejó de seguirnos cual perro faldero por doquier.
Así que nada, tras una experiencia inolvidable (vaya que sí!) nos montamos en un taxi... ah! si! los taxis! en el de ida fuimos solos! Pero los de vuelta fueron otra cosa... en el primero (de Yurinaki a Pampa Michi), de repente, nos vimos montados en un familiar/ranchera 4 personas delante, 3 detrás (nosotros dos y una jovencita), y dos niños más atrás. En el maletero, vamos. Y de Pampa Michi a la Merced... pues en el maletero iban dos más creciditos. Usease, los mendas! Qué risas los 15 minutos de trayecto!! Se ve que aquí los taxis-colectivos funcionan así. Y como tampoco tienen cinturones en los asientos traseros, qué más da donde vayas sentado...
Domingo en la Selva. Tomamos el "tour de aventura". Una turistada que te lleva a ver las cataratas, de las Tres Reynas, pero en vez de seguir el camino junto al río, vas por dentro de él. Pero qué carai, éramos los únicos guiris del lugar, así que cómo no íbamos a hacerlo? Y la verdad es que lo pasamos como niños chapoteando río arriba...
Domingo tarde a descansar la caminata remojada viendo llover como lo hace en la selva (a chorrazos), y lunes de mañana temprano vuelta a Huancayo, pues los enanos nos esperaban a la tarde para su clase de Quechua...

************************

Bericht vom Wochenende in der "Selva Central", dem "Zentralen Urwald". Vom HQ in La Merced aus war unser erster Stop bei den Wassefällen "Velo de novia" ("Brautschleier, aufgrund des Gestalts dieses etwa 60- Meter- hohen Wasserfalls) und "Bayoz". Letzteres, typischer Badepunkt im Fluss haben wir aufgrund geringer Aufmerksamkeit verpasst, so dass wir im Fluss beim Hochzetiskleid etwas geschwommen haben. Da der Mototaxi etwas überteuert war (5 Soles pro Nase und Fahrt, umgerechnet eta 1,30€ für eine 15 minutige Fahrt) entschieden wir uns, die 6 km von Yurinaki bis zum Wasserfall zu laufen. Die schwüle Wärme und der Anstieg waren es Wert, denn der Spaziergang und die waldige Landschaft waren wunderschön.
Wie gesagt, Bayoz haben wir verpasst, und teilweise war es weil wir einen von indigenen bevölkerten Dorf sehen wollten, wo wir bei Gelegenheit auch übernachtet hätten (aus diesem Grund hatten wir auch unseren ganzen großen Rücksack den ganzen Tag auch mitgeschleppt...) Nun ja... es stellte sich heraus... lieber von vorne angefangen.
Gerade angekommen werden Touristen mit einem ihrer typischen Kleider verkleidet (ein Stück Kaddofelsack, ein Streifen mit 3 getackerten Hühnerfeder und je eine Pigmentlinie pro Gesichtsseite) Man wird dann zum Mittanzen eingeladen (das heißt, im Schneckentempo im Kreis drehen und mal die Arme hochstrecken, die mal fallen lassen... so was spanendes hatten wir lange nicht erlebt!!!). Dies aber erst nachdem der improvisierte Oberst des Stammes (etwa 20 Jahre alt) uns die Geschichte des Dorfes und dessen Bevölker erzählt hatte, und wie sein Großvater mitte der 70er Jahre den Dorf gegründet hat, und der so gut befreundet mit dem Entdecker Michael Schlagmichtot befreundet war, dass er nach diesem den Dorf Pampa Michi genannt hat. Ach ja, und "eine kleine Spende für die Musiker wäre Nett". Jeder Tanzpaar brachte dann jeden Touristen (in dem Fall waren es unzählige zwei!) zu seinem Zelt und versuchte, unverschämmt teure Souvenirware zu verkaufen.
Nach Unterkunftsmöglichkeiten gefragt, wurde uns ein Zelt angeboten: die vermuteten Bungalows seien vor einiger Zeit vom wütigen Wind weggeweht worden. Nein Danke. Während wir eine Chance zum Geldwechseln suchten, ist dem alten, zwanzigjährigen Oberst eingefallen, seine Tante habe einen Bungalow, den sie uns gerne zeigen werde. Es war ein Raum mit 3/4-Wände (3/4 Zoll dick mal 3/4 der Höhe bis zum Dach), und eine zertrümpelte, staubige Matratze auf dem Boden. "Ist das der Bungalow?" - "Der Bau ist noch nicht vollendet". Ernsthaft? Nein Danke, wir kommen wieder, wenn er fertig ist.
Eine Cola gekauft, um Kleingeld für den alten, zwanzigjährigen Oberst zu haben. Erst, wenn wir ihm 5 Soles gegeben hatten, hörte er auf, "Ich bin dein Schatten" zu spielen. Und Tschüß!!
So, nach diesem unvergesslichen Erlebnis nahmen wir einen Taxi... oh ja, die Taxis! Auf dem Hinweg hatten wir den Luxus, einen Sammeltaxi für uns beide zu haben. Doch der Rückweg war leicht anders...
Im ersten saßen im Handumdrehen 4 Passagiere vorne, 3 auf dem Fondsitz und 2 Kinder weiter im Fond (also ja, im Kofferraum des Kombis) Und auf der Strecke von Pampa Michi nach La Merced... da waren 2 etwas größere Menschen im Kofferraum! Nämlich unsere beiden Wenigkeiten!! Mensch haben wir gelacht!! Offensichtlich ist es die normale Vorgehensweise bei solchen Taxi-Colectivos. Und da sowieso keine Sicherheits(??)gurte an den Fondsitzen sind ist es eh unwichtig, wo man sitzt...
Den Sonntag haben wir im Wald verbracht. Wir haben die "Abenteuertour" genommen. Eine Touri-Nummer bei der, STATT AM Fluss, "IM" Fluss entlang gelaufen wird. Ziel waren die Wasserfälle "las tres Reinas" (die drei Könniginen). Aber was soll's: da wir eh die einzigen Ausländer im 100km Umkreis waren, haben wir uns gesagt komm, lass uns doch den Gringo spielen. Und es hat sich gelohnt... Es hat richtig Spaß gemacht, wie Kleinkinder im Wasser zu laufen...
Nachmittags etwas ausruhen, da der Wasserlauf schon etwas anstrengend war, während wir regnen sahen, wie es im Urwald regnet... und Montagmorgen stiegen wir früh in den Bus, zurück nach Huancayo, da die Kinder uns für ihren Quechuaunterricht erwarteten...

************************

Cap de setmana de desconnexió a la Selva Central, província de Chanchamayo. És una zona de selva alta, com en diuen aqui, o de cella de selva, como diem naltros.
Amb base d'operacions a La Merced, vam visitar la catarata del "Velo de la Novia". Ens vam saltar la de Bayoz per parres, així que ens vam banyar al riu al costat del salt d'aires nupcials de prop de 60 metres d'altura. Com que el Mototaxi des de Yurinaki fins a la cascada ens va semblar car (5 soles per barba i trajecte de 15min!! Que estem bojos? Si n'havíem pagat 7 per una hora de taxi des de la Merced!), vam gaudir del passeget de 6km a la xafogor selvàtica, cosa va valer molt la pena, per lo maco que era el paisatge.
Como dèiem, ens vam saltar Bayoz, i en part va ser per anar a veure el poblat de nadius de Pampa Michi, on suposadament ofereixen turisme vivencial, i on teníem intenció de passar la nit. Oju la jugada que ve ara!! Arribes i et vesteixen amb la seva indumentària tradicional (un tros de sac, una cinta amb plomes de pollastre i una ratlla marró a cada galta) i et posen a "ballar" (donar tombs a ritme de caragol marejat) després que l'improvisat ancià cap de la tribu de turno (que deu tenir cap allà als 20 anyets) t'expliqui com son avi va fundar la comunitat als anys 70, i era tant amic del tal explorador Michael Blabla que va decidir que posaria Michi al grupillo. I "si ens pot deixar una voluntat per als músics". Cada parella de ball t'aferra (allò era aferrar) de la mà després del mareig que el cos va suportar per sort i et porta al seu "tenderete" perquè li compris clauerets o braçalets a preus de Corte Inglés. Per dormir, ens oferien una tenda de campanya, ja que es veu que no tenien bunglaow (una ràfaga de vent huracanat molt dolentota se'ls havia endut... ehem...) i en declinar la tempradora (?) oferta, de cop se'ls va encendre la llumeta i es van treure un bungalow de la màniga. Va resultar ser un bungalow de sa tieta del tal cap de la tribu, amb parets 3/4 (3/4 de polzada de contraxapat, i fins a 3/4 de l'alçada fins al sostre) amb matalassos desmanegats i empolsagats a terra.... d'això... un moment que m'ho penso... ehm... de veritat?? Això és un bungalow? "Es que está sin acabar" "ah, vale, bueno, pues volveremos cuando esté acabado". Y no va ser fins que vam comprar una coca-cola a la cosineta de l'improvisat cap-de-la-tribu i li vam donar la voluntat (que en aquells moments estava a l'alçada de la d'un condemnat a galeres) a aquest que va deixar de seguir-nos aqui i allà com si fos un gos falder...
Així que, després d'aquesta experiència inoblidable (oh i tant que sí!) vam pujar en un taxi... ah! si! els taxis! al d'anada vam anar sols... Però els de tornada van ser, com diuen, figues d'un altre paner. Al primer (de Yurinaki a Pampa Michi), de cop, ens vam trobar que érem a dins del familiar/ranxera: 4 persones davant, 3 darrere (naltros dos i una joveneta), i dos nens més enrere. O sigui, al maleter. I de Pampa Michi a la Merced... doncs al maleter n'hi anaven dos d'una mica més crescuts. Aquí uns servidors de vostès. Quin fart de riure els 15 minuts del trajecte!! Es veu que aqui els taxis-colectivos funcionen així. I total, els seients de darrere tampoc tenen cinturons, així que què hi fa on vagis assegut...
El diumenge, a la selva. Vam agafar el "tour aventura". Una turistada que et porta a veure les cascades de les Tres Reynas, però enlloc de seguir el caminet del costat del riu com la gent normal, vas per dins. Al riu, s'entén. Però què carai, erem els únics guiris que tombaven per allà, així que no ens podiem permetre no fer-ho. I la veritat sigui dita, ens ho vam passar com a canalla xipollejant (s'escriu així aquesta paraula tant rara...?) riu amunt...
Diumenge a la tarda, a descansar la caminada remullada veient ploure tal com plou a la selva (a bots, a barrals, i a cubes) i el dilluns al matí tornada aviadet a Huancayo, que els petits ens esperaven a la tarda per la seva classe de Quètxua...