Santa Marta és massa gran. I a Taganga hi ha els italians que vam trobar a Cuenca. Anem a Taganga! Un poblet de pescadors en una caleta que amb l'arribada del turisme van obrir algun hostal i van refuncionar les barques per transportar submarinistes, però que ha sabut conservar l'ambient tranquil de poble.
Primer dia, posta de sol des de la platja: un paisatge idíl·lic! I hi vam conèixer el Sebastian, l'instructor de submarinisme que l'endemà ens va acompanyar sota l'aigua en un parell d'immersions. Va ser molt maco veure coralls i peixos de totes mides i colors. Per la One, eren les primeres immersions, així que emoció doblada! Una altra gran experiencia per a la col·lecció! També vam fer una barbacoa amb la Monica i l'Steffano al nostre hostal! Amb peix (pargo) comprat directament als pescadors a 10.000 pesos la lliura. Boníssim!!
Una escapadeta al Parc Tayrona, un parc nacional natural concessionat a una empresa que sap aprofitar la concessió, amb una entrada considerable i encarint tot el que venen, així els turistes se senten com a casa. El parc és una zona de selva i manglars, amb platges de sorra blanca i aigües turqueses. Només és permès el bany a les platges que tenen barreres de corall que frenen la fúria de les onades i els corrents submarins. I una altra experiència per al diari; dormir en una hamaca amb l'única separació d'una mosquitera entre nosaltres i els sons de la jungla i de les ones.
Última nit a Taganga, i vol a Bogotà. La capital no sé si ens espera, pero l'Arnau, la Maria i l'Albert sí!
***************************
Santa Marta es demasiado grande. Y en Taganga estan los italianos que encontramos en Cuenca. Vamos a Taganga! Un pueblecito de pescadores en una calita que con la llegada del turismo abrieron algún hostal y reconvirtieron algunas barcas para transportar submarinistas, pero que ha sabido conservar el ambiente tranquilo de pueblo.
Primer día, puesta de sol desde la playa: un paisaje idílico! Y ahí conocimos a Sebastián, el instructor de submarinismo que al día siguiente nos acompañó bajo el agua en un par de inmersiones. Fue muy bonito maco ver corales y peces de todos los tamaños y colores. Para One, eran las primeras inmersiones, así que emoción doblada! Otra gran experiencia para la colección! También hicimos una barbacoa con Monica y Steffano en nuestro hostal! Con pescado (pargo) compraddo directamente a los pescadores a 10.000 pesos la libra. Buenísimo!!
Una escapadita al Parque Tayrona, un parque nacional natural concesionado a una empresa que sabe aprovechar la concesión con una sustanciosa entrada y encareciendo todo lo que venden, así los turistas se sienten como en casa. El parque es una zona de selva y manglares, con playas de arena blanca y aguas turquesas. Solo está permitido el baño en las playas que tienen barreras de coral que frenen la furia de las olas y las corrientes submarinos. Y otra experiencia para el diario: dormir en una hamaca, con sólo una mosquitera separándote de los ruidos de la jungla y de las olas!
Última noche caribeña en Taganga, y vuelo a Bogotá. La capital no sé si nos espera, pero Arnau, María Albert sí!
***************************
Santa Marta hiri handia da. Tagangan, aldiz, Cuencan ezagututako italiarrak daude. Beraz, goazen Tagangara!!! Arrantzale herrixka, turisten etorrerarekin ostatu batzuk ireki eta txalupa batzuk urazpira eraman ahal izateko berregituratu ostean ere, bere xarma eta lasaitasuna mantendu dituena.
Lehenengo arratsaldean, ilunabarra hondartzan ikusi genuen, hori bai paisaia xarmagarria. Bertan Sebastian ezagutu genuen, urazpiko buzeatzaile irakaslea berau eta Miriam, euskal jatorria duen andaluziarra, Arrizabalgatarra bera ere! Beraiekin egin genituen ur azpiko murgilketak. Leku ederrak ikusi genituen, kolore eta tamaina guztietako koral eta arrainen artean egin genuen igeri. Gainera, Oneren lehenengo aldia zenez, zirrara bikoitza!!! Bizipen ederra zakurako! Gure ostatuan Monica eta Steffano italiarrekin barbakoa ere prestatu genuen, zuzenean arrantzaleei erositako parko fresko eta merke-merkearekin!
Handik Tayrona Parkera irteera egin genuen, parke nazional naturala da berau, baina oso garestia. Parkearen ardura daraman enpresak bai sarrera eta barruko prezioak benetan puztutzen ditu, turistak etxean bezela sentitzeko! Parkea ohian eta mangladiz osatua dago, ur turkesako hondartza txuriekin. Koralezko eta harrizko hesi naturala duten hondartzetan, olatu bortitz eta urpeko korronteetaz babesten dutenetan bakarrik egin daiteke igerian. Eta gogoan jasotzeko beste bizipena, hamaka batean, gainean moskitoengandik babesteko sarea eta euritatik babesteko karpa bakarrik, basoko eta olatuen soinua entzuten genuelarik!
Azken gaua Tagangan, One itxasotik agurtu zen eta Bogotara hegaldia. Hiriburua agian ez dago gure zain, baina Arnau, Maria eta Albert bai!
***************************
Santa Marta ist zu groß. Und in Taganga können wir die Italiener treffen, die wir in Cuenca kennen lernten. So... ab nach Taganga! Ein kleiner Fischerdorf mit einem schönen Strand, ein paar Hostels und einige Tauchschulen.
Am ersten Tag, Sonnenuntergang am Strand. Dort lernten wir Sebastian kennen, einen Tauchlehrer der uns am Tag drauf auf ein Tauchausflug mitnahm. Es war sehr schön, eine Menge Korallen, Wasserpflanzen und Fischen in jeder Form und Farbe zu sehen. und es waren die ersten Tauchgänge für One, so dass die Aufregung doppelt war! Noch ein Erlebnis für unsere Sammlung! Den Abend ließen wir bei einem Grill mit Monica und Steffano in unserem Hostel abklingen.
Ein Kurzausflug in den Tayrona-Park war der Abschied aus der Karibik-Küste. Dieser Park ist ein Gebiet mit Wald, Mangroven, weißen Stränden und türkisfarbenem Wasser. Schwimmen kann man nur an den Stränden, wo Korallenriffe vor den großen Wellen und Unterwasserströme des offenen Meeres schtüzen. Und noch ein Erlebnis fürs Tagebuch: auf einer Hängematte schlafen, wobei nur ein Netz dich von den Läuten des Dschungels und der Wellen trennt!
Die letzte karibische Nacht verbrachten wir in Taganga, vor dem Flug nach Bogota. Dort warteten Arnau (ein Kindheitsfreund von Jordi), seine Freundin María und ihr Sohn Albert auf uns!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada