17/5/16

CDMX

Ciudad de México es como rebautizaron a México DF un tiempo atrás. No solemos ser de ciudades grandes, pero ésta nos gustó. Con un centro histórico bastante recogido y accesible, uno no tiene la sensación de tener a 20 millones de personas alrededor (hasta que uno empieza a salir de la ciudad y no acaba de...). Nos encontramos con Lidia (amiga de épocas darmstadtianas), que se vino desde Querétaro a pasar el fin de semana con nosotros.

Paseamos por el parque de la Alameda, y por el parque de Chapultepec (traducido, el monte del chapulín). Y compramos perfumes en una tienda más antigua que Matusalén donde te los preparan mezclando aromas puros según la receta que les dices.

Tuvimos la suerte de dar con un certamen de fotografía sobre naturaleza y conservación. Así que visitamos dos conferencias de sendos fotógrafos premiados en el mismo certamen en 2015 y que se ha llevado varios premios de índole mundial y trabajan para National Geographic. El primero, Francis Pérez, un español que hace fotografía submarina. El segundo, Steve Winter, un estadounidense que se dedica a fotografiar "gatitos grandes" (tigres, leopardos, jaguares, ...). Con su trabajo, ambos han conseguido movilizar a la sociedad y a gobiernos para que se inicien zonas protegidas e iniciativas de conservación de varias especies. Un trabajo muy interesante y una gran iniciativa estas jornadas de divulgación y concienciación.

Ah! Y otra de emociones! A las 2:30 de la mañana, en medio del quinto sueño, sirenas y una voz diciendo "Alarma Sísmica! Alarma Sísmica!". Total, vístete como puedas y corre a la calle a esperar que se pase el susto. Resultó un temblor de magnitud 6.0, pero no lo sentimos ni causó ningún daño. Que esto de las aventuras está muy bien, pero igual ya hemos tenido suficiente, eh...

***************

Mexiko Stadt ist wie Mexiko DF vor einiger Zeit umbenannt wurde. Normalerweise mögen wir keine Großstädte. Doch Mexiko hat uns gefallen. Die Innenstadt ist überschaubar, man hat nicht das Gefühl, um einem herum leben über 20 Millionen Menschen... (bis man beginnt, aus der Stadt heraus zu fahren, und merkt, diese hat irgendwie kein Ende...). Dort traffen wir Lidia, eine Freundin aus darmstädter Zeiten, die extra aus Querétaro kam, um das WE in der Hauptstadt mit uns zu verbringen.

Wir sahen ein paar Parks, kauften Parfüms in einem Geschäft aus Urzeiten, wo die unterschiedlichen Aromen nach Rezept gemischt wurden... Und wurden zufällig eingeladen, an Vorträgen renomierter Fotografen Teil zu nehmen. Es ging um Natufotogradie und Artenschutz. Sehr Interrssant, wie ihre Arbeit irgendwie die Menschen bewegt, gute Initiativen zu starten.

Ach, und wir wurden um 2:30 morgens vom seismischen Alarm geweckt und mussten raus zur Straße rennen. Es war ein 6.0- Beben, den wir allerdings nicht merkten und keine weiteren Folgen hatten. Doch langsam reicht es mit den Abenteuer und dem Adrenalin...

************************
Ciudad de México és com van rebatejar México DF fa un temps (polítics...). No solem ser de ciutats grans, però aquesta ens va agradar. Té un centre històric bastante assequible, no s'hi té la sensació de tenir 20 milions de persones al voltant (no fins que comences a sortir de la ciutat i mai acabes...). Ens vam trobar amb la Lidia (amiga d'èpoques darmstadtianes), que va venir des de Querétaro a passar el cap de setmana amb naltros.

Vam passejar pel parc de l'Alameda, i pel parc de Chapultepec (traduït, el turó del chapulín, de la llagosta). I vam comprar perfums en una botiga més antiga que Matussalem, on te'ls preparan combnant aromes purs segons la recepta que els dius. (D'acord, pirateria artesana, però fa gràcia).

Va tenit la sort de topar amb un certamen de fotografia sobre naturalesa y conservació. Així que vam assistir a dues conferències de dos fotògrafs premiats a l'edició de 2015 del certamen; tots dos també s'han emportat un quants premis a nivell mundial i treballen per a National Geographic. El primer, Francis Pérez, un canari que fa fotografia submarina. El segon, Steve Winter, un estat-unidenc que es dedica a fotografiar "gatets grans" (tigres, lleopards, jaguars, ...). Amb el seu treball, ambdós han aconseguit movilitzar a la societat i diferents governs per tal que s'inicïin zones protegides i iniciatives de conservació de diverses espècies. Una feina molt interessant i plena d'aventura. I una gran iniciativa aquestes jornades de divulgació.

Ah! I una altra d'emocions fortes! A les 2:30 de la matinada, entre el quart i el cinquè son, sirenes i una veu dient "Alarma Sísmica! Alarma Sísmica!". Total, vesteix-te com puguis i corre cap al carrer a esperar que passi l'ensurt. Va resultar un terratrèmol de magnitud 6.0, però no el vam sentir ni va causarcap dany. Que això de les aventures està molt bé, però potser ja en comencem a tenir prou, eh...







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada