13/4/16

Vilcabamba

... Ara només queda trobar un lloc amb WiFi para contactar amb l'Alba i el Marc... "Ai Mira!! Alba! Marc!" "Ana! Jordi! Ja sou aqui! Què tal?...!" El Marc treballa a la Creu Roja, i l'Alba hi està fent un voluntariat, així que vam aprofitar que érem a prop per fer passar la ruta per Vilcabamba. I va valer la pena!  L'Alba va anar a escola amb l'Ana fins als 9 anys. En fa 22. Però gairebé era la més petita de les coincidències! A banda dels àpats compartits, vam tombar per Vilcabamba, passejar pels camins dels voltants de dia i de nit (a la de 3 sortim corrents!), sortir amb bici junts, cuinar una truita amb patata i un arròs blanc (d'acord, són àpats, però com que els vam fer naltros, val doble), anar a la font de l'aigua de ferro (oju fontassa!), i anar a veure una festa- jam session en una comunitat hippie d'artistes (quin panorama!), i repassar uns quants apm's. I trobar coneixences comunes a tort i a dret!!

Hi anàvem per tres o quatre dies, però l'entorn i les males companyies van fer que ens n'hi quedéssim cinc. Vilcabamba és famós per la longevitat dels seus habitants (es diu que és el lloc del món on la gent viu més temps!) per la tranquilitat i l'entorn, i per les propietats de l'aigua. Ens vam quedar en un hotel (centre de meditació) molt agradable on oferien classes de ioga. Mentre l'Ana feia ioga, el Jordi va aprofitar per pujar al Mandango, un turó prop del poble. Estava tant tranquil que només es va creuar una vaca i una parella d'italians (ai, que són italians se suposa que encara no ho sabem!)

Així que vam deixar Vilcabamba amb les piles carregades, contents dels dies que hi hem passat, i alhora tristos de no poder quedar-nos-hi més!! Gràcies Marc, gràcies Alba!! Cuideu-vos molt i fins aviat! 

************************

...Ya sólo quedaba buscar un sitio con WiFi para contactar con Alba y Marc... "Anda!! Alba! Marc!"" Jordi! Ana! Ya habéis llegado!! Qué tal?..." Marc trabaja en Cruz Roja, y Alba está haciendo un voluntariado, así que aprovechamos la cercanía para hacer pasar la ruta por Vilcabamba y saludarles. Y mereció la pena! Alba fue a la escuela con Ana hasta los 9 años. Hace 22. Pero esta es casi la más pequeña de las coincidencias! A parte de compartir comidas, paseamos por Vilcabamba y por los caminos de los alrededores de día y de noche (¡a la de 3 salimos corriendo!), salir juntos en bici, cocinar una tortilla de patata y un arroz blanco (de acuerdo, son comidas, pero como hicimos nosotros vale doble), ir a la fuente del agua de hierro (ojo pedazo de fuente) e ir a una fiesta- jam session en una comunidad hippie de artistas en las afueras (¡qué panorama!), y repasar unos cuantos apm's. Ah! Y encontrar conocidos comunes a porrillo!

Íbamos para 3-4 días pero las malas compañías hicieron que nos quedásemos 5. Vilcabamba es famoso por la longevidad de sus habitantes (¡se dice que es el lugar del mundo donde la gente vive más años!) por la tranquilidad, el entorno natural y las propiedades del agua. 
Nos alojamos en un hotel (centro de meditación) muy agradable donde ofrecían clases de yoga. Mientras Ana hacía yoga, Jordi aprovechó para subir al Mandango, un cerrito al lado de pueblo. Estaba tan tranquilo aquello que sólo se cruzó con una vaca y con una pareja de italianos (ay, que son italianos se supone que aun no lo sabemos!)

Así que dejamos Vilcabamba con las pilas cargadas, contentos de los días que hemos pasado, y a la vez tristes de no poder quedarnos más... ¡¡Gracias Marc, gracias Alba!! ¡¡Cuidaros mucho y hasta pronto!! 

************************

So, jetzt nur noch ein Cafe mit WiFi finden, und Alba und Marc kontaktieren... „Oh, schau mal! Alba! Marc!“ „Ana! Jordi! Ihr seid schon da!!

Marc arbeitet beim Roten Kreuz, und Alba macht dort freiwillige Arbeit. So nutzten wir die Gelegenheit und besuchten wir sie. Alba ging zur Schule mit Ana bis sie 9 waren. Also vor 22 Jahren. Seitdem hatten sie sich nicht wieder gesehen! Abgesehen von den guten gemeinsamen Mahlzeiten, machten wir unzählige Spaziergänge in und um Vilcabamba, fuhren wir gemeinsam mit dem Fahrad, gingen zur Quelle des eisernen Wassers, und hatten unseren Spaß bei einer Jam Session in einem Hippie-Dorf.

Wir wollten eigentlich 3 oder 4 Tage dort verbringen, doch am Ende sind wir länger geblieben. Vilcabamba ist berühmt dadurch, dass in dem gleichnamigen Tal die durchschnittlich ältesten Menschen der Welt leben, aufgrund der ruhigen Umgebung und der Qualität des Wassers.

Übernachtet haben wir im Centro de Meditación, einem sehr ruhigen und angenehmen Hotel wo auch Yoga-kurse angeboten werden. Während Ana an einem solchen teil nahm stieg Jordi auf den Mandango, einen Hügel nahe am Dorf. Die Ecke war so ruhig, dass nur eine Kuh und ein Italienisches Paar aufkreuztem (ops, dass die Italiener sind wissen wir zu diesem Zeitpunkt eigentlich noch nicht...)

Wir verlassten Vilcabamba "mit geladenen Akkus", traurig wegen des Abschieds, doch sehr froh, gekommen zu sein. Danke Marc und Alba!! Passt sehr auf Euch auf!!! 















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada